Refugiats: Un home sol i uns quants voluntaris han fet més que 28 governs

La Unió Europea en l’àmbit d’ajuda humanitària i protecció civil es declara compromesa en l’ajuda de catàstrofes d’origen natural i humà de tot el món. Cada any presta el seu suport a més de 120 milions de persones. En conjunt, la UE humanitària representa menys de l’1%  del pressupost total anual de la UE (poc menys de dos euros per ciutadà). Però, com podem donar credibilitat a això si actualment milers i milers de refugiats estan sent retornats als seus països d’origen quan s’endinsaven en un viatge fugint del caos?

El problema de tot això esdevé per l’errònia relació que se li atorga als refugiats amb la problemàtica de la immigració. Un refugiat és una persona que fuig del seu propi país i no pot o no vol retornar a ell per la por a ser perseguit a causa de la seva raça, religió, nacionalitat, idees polítiques o de la seva pertinença a un  determinat grup social. Això no té res a veure amb els moviments  migratoris de tipus econòmic i, per tant, exigeix un tractament diferent.

Ja està ben sabut que creure en tot allò que ens diuen els polítics d’avui és un gran error, ja que ens expliquen i tergiversen les informacions pel seu interès propi, així que l’afirmació que segurament molts de nosaltres hem escoltat “en aquests moments, la  guerra civil a Síria ha provocat el desplaçament d’aproximadament quatre milions de ciutadans cap a altres països”, no és del tot certa, ja que  els polítics la utilitzen com a fórmula per a crear-nos una visió exagerada  i negativa del desplaçament de més de 4 milions de refugiats cap a  Europa. Seria un acte de generositat que aquests mateixos polítics  expliquessin que d’aquests 4 milions, només un 1% estan ubicats en les  nacionalitats desenvolupades. Arribats a aquest punt, on està el problema, doncs?

En aquest panorama s’ha d’imposar el realisme, ja que aquests refugiats pretendran residenciar-se als estats que els acullin, en aquest cas, als europeus. Aquesta visió negativa sobre això hauria de desaparèixer pel fet que no estaria gens malament tenir present a un polític espanyol i recordar-li que uns 500.000 estudiants han hagut d’emigrar a altres països on l’expectativa d’aquests és que els tractin amb igualtat respecte als altres allà on vagin.

La UE no està tenint en compte que el seu comportament davant d’aquest problema està anant més enllà i, com a conseqüència, està provocant més problemes. Com he explicat en el primer paràgraf, donar certesa d’aquesta ajuda humanitària i protecció civil que diu tenir la UE és una mica complicat, ja que són ells els que tenen una llei que ofereix ajuda, però al mateix temps són ells els que la deneguen. Aquesta situació només provoca una debilitació de la llei, i això no  pot crear cap efecte positiu davant una societat.

Davant d’aquesta pèssima actuació per part de la UE, ens trobem amb  la figura d’un home que va marxar a l’illa grega de Lesbos amb l’oenegé  Proactiva Open Arms. Cap govern li imposarà el que ell vol fer: ajudar als refugiats. A més a més, destaca que amb uns quants voluntaris han fet més que 28 governs del segle XXI. Aquesta afirmació només ens deixa veure que, tal i com diu ell: l’Europa de les llibertats i dels  valors ha naufragat. El fet d’haver-se involucrat en el tema ha anat més enllà de les gràcies que milers de refugiats li hauran pogut donar durant l’experiència, l’Òscar Camps ha estat reconegut merescudament com a Català de l’Any 2016.