Referèndum: ¿Què és ser demòcrata?

Quan encarem els pocs mesos que ens separen del referèndum alguns semblen no tenir clar el que és ser o no demòcrata. ¿Ho és circumscriure's a les limitacions imposades per les lleis vigents o ho és escoltar la veu de la ciutadania?

La democràcia es sustenta en la sobirania dels ciutadans no sobre súbdits, la separació de poders i el respecte a les opinions dels altres. Això diuen els llibres, amb els corresponents matisos i interpretacions.

¿És democràtic que els catalans no podem proposar canviar la Constitució, però sí un organisme extern, com el Govern alemany o la Unió Europea, sense ni tant sols l'apel·lació directe a la ciutadania? ¿És democràtic l'estat que ratificà el Dret a la Determinació dels Pobles i nega aquest dret als seus ciutadans?

¿És demòcrata aquell que ens convida a canviar el marc legal per les vies establertes, tot i mostrar el seu absolut rebuig a donar el seu vot per a que l'altre pugui exercir uns drets i opinions que fins i tot ells reconeixen com a respectables? 

¿És demòcrata aquell membre de la parella que vol imposar la seva negativa a l'altre per impossibilitar el divorci? ¿O aquell ministre que després d'haver regalat una amnistia fiscal als evasors vol rentar-se la cara proposant prohibir redundantment per llei aquestes mateixes amnisties, declarades inconstitucionals? ¿On és el seu respecte a la democràcia i el suposat estat de dret?

Algunes d'aquestes preguntes no tenen una resposta única, però davant del dubte sempre queda la resposta de les urnes. Per alguns potser soc un potencial colpista, que pretén votar amb els seus conciutadans el seu destí. I si l'estat no ens deixa expressar lliure i democràticament les nostres opinions, contravenint els drets constitucionals de reunió, opinió o expressió, ¿és democràtic?

Però alguna cosa hi em guanyat: per primera vegada el PP condemna el que ells volen fer creure que és un cop d'estat.