Referèndum: El partit només es pot guanyar jugant

Primer parlaven del "suflé", però el pastís no es va desinflar. Després ens han dit que no era possible, que l'Estat és indivisible, que la sobirania no és dels catalans, que no és legal... Però avui, segons totes les enquestes, la gran majoria dels catalans volen resoldre el tema mitjançant una consulta. Mentrestant, des de l'altre banda no s'ha fet una sola proposta alternativa digna d'estudi o atenció.

Aquest setembre es celebrarà un referèndum on decidirem el nostre futur com a poble sobirà, on tots decidirem la constitució o no d'una nova república. Difícilment la participació serà inferior al 50%: els catalanistes, independentistes o no, votaran massivament per prendre possessió del seu destí; insisteixo, en un o altre sentit. També les persones de principis democràtics, per respecte als seus veïns, per defensar les seves posicions i fer escoltar la seva veu. I també en un sentit o un altre.

Només els seguidors de l'unionisme més ranci, aquest que durant la darrera dècada s'ha fet un fart de dir no i interposar recursos i denúncies al Tribunal Constitucional romandran a casa seva, fent veure que no plou i que el terratrèmol que els farà caure del seu suposat Estat de dret no s'està produint.  

Com diuen els periodistes esportius, un partit només es pot guanyar d'una manera: jugant. Jugant i donant-ho tot, i en el cas que ens ocupa, proposant a més a més opcions alternatives. En tots els esdeveniments esportius els equips que no acudeixen a l'envit se'ls declara perdedors. Aquest setembre no serà diferent.

No participar en el referèndum i esperar que algú el desqualifiqui o anul·li per a que res canviï només pot definir-se com l'actitud d'un suïcida. Els drets televisius del partit estan venuts i es jugarà. Qui no participi, només podrà buscar falses excuses i, si de cas, plorar.