Quin futur tindran els nostres fills?

Últimament es parla molt del perill que corren les pensions, la sanitat publica, de la necessitat de l'allargament de la nostra vida laboral, que cada cop tenim menys llocs de treball, que el futur són les noves tecnologies, de la necessitat d’una formació mes especialitzada i de la gran integració de robots al món laboral. Si ens parem un moment a pensar, el món del treball està canviant continuament i a una gran velocitat: qui ahir era un tècnic, demà no ho serà; i, què fem per solucionar aquests perills del progrés?

La corrupció creix i cada dia veiem com surten a la llum nous casos,  però les actuacions sempre son les mateixes; el sistema està tocat i ningú ho soluciona. No sé si és qüestió de poder o voler. Quants milions d'euros han defraudat tots els que estan imputats en els casos? Quina part dels pressupostos de l'Estat representen? Tots som conscients dels fets però no fem res, i quan ho fem ens fan perdre en un marc legal tan complicat que passen anys i anys abans no surt la sentència, la qual no sempre és prou contundent pels danys que han fet. 

Si tots els diners que han robat tornessin a l'Estat potser podrien solucionar alguns dels problemas que esmentava al principi; si els beneficis de moltes grans empreses siguessin una mica menys grans, podrien repartir-ho entre els treballadors. D'aquí ens sortirien unes pensions més justes i una sanitat millor; en fi, una societat més social on tots poguéssim aspirar a tenir una vida més senzilla i no com ara que ens passem la vida sobrevivint a un mar de tempestes on molts cops no som capaços de trobar un port per guarir-nos de la tormenta.