Qui vetlla pel maltracte dels infants a l'escola?

El cert és que la motivació a l'hora de fer aquest escrit és visió de futur. Ens estimem el nostre país, ens estimem l'escola pública, però el que ha succeït i com ha succeït no es pot permetre. Les nostres filles de 3 i 6 anys han patit maltractaments per part d'una docent de l'escola on cursaven educació infantil. Ara ja hem aconseguit canvi d'escola (mitjançant matriculació normalitzada), però ha estat un calvari. 

Sóc psicòleg i treballador social, treballo amb infància i conec exactament la diferència entre fets i indicis. En aquest cas, tant el director del centre, como la inspectora, el cap d'inspecció, i fins i tot la cap dels Serveis Territorials sabien dels fets, i la seva actuació ha estat única i exclusivament focalitzada a qualsevol cosa menys la cura dels infants (que per cert, han estat molts els infants afectats directa o indirectament).

Com a bon ciutadà que em considero, donat que m'estimo amb la vida a les meves filles, aquestes respostes institucionals no fan altra cosa que allunyar-nos més. Per això, ara que ha passat el calvari, que les nenes tenen assegurat un tracte digne, si més no, un tracte no humiliant (estipulat en tots els reglaments d'ensenyament), m'agradaria molt fer un cafè amb la consellera d'Ensenyament per exposar-li tota la història i així evitar que l'opacitat del vostre departament faci impossible una protecció adequada dels nostres fills i filles en casos com el nostre.

Òbviament, aquest cafè no podrà ser mai, entenc l'agenda de la consellera, per això deixo aquestes paraules a la xarxa, per a la meva consciència, més que res. Acabo amb un pensament al qual fa dies que li dono voltes: en l'àmbit dels serveis socials, on treballo, es dictaminen retirades de menors per risc en habitatges on s'han pogut recollir indicis clars de maltractes (físics, psicològics, negligències greus, violència passiva...). Aquests indicis han de ser clars, però hi ha una protecció immediata de l'infant. No hi ha discussió.

En l'àmbit de l'educació, tot i tenir fets clars, tot i tenir un historial d'evidències al darrere, es prioritza la protecció dels drets del funcionari amb accions tipus: millor que agafis la baixa, o davant d'un procediment iniciat per denúncies de companys de centre, la sanció queda amb com a molt 15 dies de feina i salari (que ni ha estat el cas). Us imagineu un pare/mare maltractador amb una pena de 15 dies sense veure als fills? Estareu amb mí que, si més, no és preocupant. Ah, que a més vam decidir i mantenir l'acte de responsabilitat davant la informació no anant a mitjans de comunicació ni fer demagògia de l'assumpte, però ja us dic, que de res va servir. Doncs això, ara poso to irònic: gràcies per tenir cura de les nostres filles.