Quan una malaltia canvia la forma de viure

Quan no tens salut descobreixes moltes coses que tenies al teu costat i que ni veies. No cal dir que la companyia humana és vital en aquests casos però també ho valores d'una altra manera inesperada.

Per altre costat, entens aquell mal humor del qui ho pateix perquè et saps posar al seu lloc doncs està clar que el mal corporal no ajuda gens a gaudir del bon humor, tot el contrari. Malgrat tantes desgràcies juntes, a poc a poc es reneix una altra visió de la vida davant teu. Allò que t'importava tant ja quasi ni t'interessa, i en canvi, el que donaves per inútil (un senzill bastó) és imprescindible.

Reconec que no descobreixo res de nou quan escric això però només ho explico per despertar de dins nostre moltes sensacions que donem per superades i que ja ens semblen poc vitals però que les tenim tan a prop nostre com un àngel de la guarda. Pot ser saber veure-ho a temps i quan arriba el moment acceptar-ho i saber adaptar-t'hi, pot ajudar a refer una nova vida quan per exemple et passaves tot el dia dient que el món en general està molt malament i veies poques esperances positives.

Viure per captar l'energia que tenim i massa sovint oblidem o senzillament ja ni valorem... i sobretot sentir tot allò que t'envolta (persones, objectes, natura, etc.) que ni veies realment pot ajudar increïblement a reviure una vida diferent de la rutinària i menys preuada del dia a dia gràcies a la teva poca salut que pateixes en aquells moments.