El pròxim president, que l'esculli un conclave

Sempre m'he sentit fascinat per la Santa Mare Església. La perpetuïtat en els temps, la litúrgia imbatible, la capacitat per anar ampliant eternament el seu patrimoni, són algunes de les característiques d'una institució que sobreviu un i altre cop, a totes les crisis.

Sembla anacrònica, però és més moderna del que pensem, ja que s'adapta durant cada circumstància històrica al que més convé. El Papa Francesc n'és en aquest sentit, un bon exemple, per la seva capacitat de connectar amb els indignats creixents a tot el planeta.

Fins ara, el sistema que tenen per escollir el seu cap, el Papa, em semblava passat de rosca, però veient el que ens està passant amb el govern de l'Estat, començo a reconèixer que la saviesa eclesiàstica resisteix qualsevol anàlisi en profunditat. Reunir tots els que tenen poder de decisió i tancar-los en una sala -sense connexió amb l'exterior- fins que es posin d'acord, és un mètode potser inicialment desconcertant, però terriblement efectiu com s'ha demostrat al llarg dels segles. Com a màxim han tardat algunes setmanes, però sempre han sortit del conclau amb un nou cap per continuar dirigint el seu complex entramat espiritual i empresarial.

Potser a Madrid en podrien prendre exemple. Sospito que si el Rei, en la darrera ronda de consultes hagués anat tancant en una sala a tots els nostres líders polítics, i els hagués fet saber que no en sortirien fins que arribessin a un acord, a hores d'ara ja tindríem govern i el Rei 'com va fer el seu pare en el 23F- s'hagués guanyat el reconeixement del poble cap a la monarquia per una altra generació.

A part de cintura, els hi falta imaginació i sentit de l'humor a tots plegats.