La premsa, una eina per a l'educació

Ara que s’estan plantejant tants canvis dins del món educatiu, voldria reivindicar l’enorme potencial pedagògic que té l’ús de la premsa com a eina d’aprenentatge dins de l’aula, un recurs que, al meu entendre, està poc aprofitat.

Sóc del parer que el seu ús dins d’assignatures com, per exemple, les Ciències Socials obre un amplíssim ventall de possibilitats, d’entre les quals caldria destacar-ne les dues següents.

La primera, poder treballar habilitats com les anomenades “competències bàsiques”, ja sigui potenciant el treball en grup; fomentant l’interés per la lectura amb la conseqüent millora del vocabulari, l’ortografia i la comprensió lectora; o bé, aprenent a saber buscar, seleccionar i analitzar les diferents informacions i notícies més importants relacionades amb l’assignatura que es treballa a l'aula, una feina molt útil, perquè serveix per combatre aquesta “cultura de la immediatesa” tant instal·lada a la nostra societat i, sobretot, entre els nostres joves, en què sembla que només tocant un botó de l’ordinador ja tindrem davant nostre allò que estem buscant. 

I la segona, incentivar l’aprenentatge dels continguts, massa vegades devaluats, al meu entendre, al quedar rellegats en un segon terme sota la “dictadura dels procediments”, amb l’excusa que no cal que un nen sàpiga, per exemple, quins són els països i capitals d’Europa o d'Amèrica, perquè ja ho trobarà al Google, una falsa idea aquesta, doncs, com a ciutadans cal tenir una cultura el suficientement àmplia i sòlida per poder ser autònoms i no haver de ser “esclaus” de les noves tecnologies.

Per tot plegat, doncs, penso que aquí té un paper molt important la tasca pedagógica basada en la recerca i l’estudi de les notícies més importants de l’actualitat que trobarem a la premsa, ja que, atès l’incessant degoteig de notícies d’interès social i històric, ens podem trobar des de commemoracions com el Dia Internacional de la Dona i aniversaris actuals com els 25 anys de l’inici de la Guerra de Bòsnia fins a la mort al 2013 de personatges històrics tan rellevants com el premi Nobel de la Pau Nelson Mandela per tal de poder treballar així la lluita de les dones per la igualtat i el genocidi a l’antigua Iugoslàvia, o bé l'existència del règim racista de l’apartheid' a Sudàfrica, respectivament.

Això ens permetria centrar l’estudi de la història en el coneixement del món actual per poder posteriorment anar enrera per tal d’anar trobant els fils conductors que ens expliquin per què hem arribat on som actualment. De ben segur que d'aquesta manera els alumnes se sentirien més motivats i podrien aprendre millor.