La precarietat dels treballs no qualificats

Sóc una noia de 20 anys, i segurament una de les moltes altrea víctimes d'aquests llocs de treball oferts per a gent no qualificada. Actualment resideixo a Bristol, Anglaterra, i el primer treball que he obtingut ha estat a l'hostaleria, lloc el qual van a parar la major part d'estrangers estudiants, graduats, o no. 

T'ofereixen un sou que sembla raonable, però un contracte a zero hores. Depens de les hores que et donen. I a més, si et "portes bé" o "ets bo" et fan treballar 12 hores al dia "perquè t'ho mereixes, perquè necessites hores, és a dir, diners". Sí, és la frase que escolto una i mil vegades.

Malauradament, vivim en un món, sí món, on arreu funciona així. Jo parlo des de la meva experiència a Anglaterra, però avui un parent de Barcelona, m'ha dit el mateix: feina a l'hostaleria, 1.600 euros nets al mes (quina passada!), 12 hores mínim al dia.

Tot i això, com a estudiant que remarco que sóc, és el que em toca, passar per aquestes feines vergonyoses i precàries.