Polítics professionals

No és un fenòmen nou: ha passat sempre, passa ara i seguirà passant més endavant. Bàsicament, hi ha dos motius pels quals hom es pot dedicar a la política: esperit de servei o aspiració professional. El món de la política està ple de persones amb aspiracions professionals. El seu objectiu és triple: col·locar-se, perpetuar-se i, sobretot, jubilar-se en condicions de privilegi. Per tal d'aconseguir-ho no reparen en res i, si cal, arriben a l'extrem de renunciar a la dignitat personal.

Si fem un cop d'ull a l'hemeroteca trobarem varis casos i exemples. Aquí plasmo algunes cites que corroboren aquestes consideracions:

"No sap res i creu saber-ho tot. Això el faculta clarament per a la carrera política" (George Bernard Shaw, 1856-1950)

"Només hi ha una regla per a tots els polítics del món. No diguis en el poder el que deies en l'oposició" (John Galsworthy, 1867-1933)

"Tot el que demano als polítics és que s'acontentin en canviar el món, sense començar per canviar la veritat" (Jean Paulhan, 1884-1968)

"Com que els polítics no creuen mai en el que diuen, es sorprenen si algú ho creu" (Charles de Gaulle, 1890-1970)

"El que no s'atreveix a ser intel·ligent, es fa polític" (Enrique Jardiel Poncela, 1901-1952)

Aquestes cites gairebé es poden relacionar amb noms i cognoms de l'extensa llista de polítics professionals que patim i mantenim.