Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
La pobresa que agrada és la que no es queixa
francesc reina peral
En els caixers automàtics el cel i l'infern van de la mà en un purgatori de matins i nits. Ànimes les unes, que comparteixen la pols de l'engany, les altres, una habitació amb vistes que parla de dignitats trencades. Naveguen entre el bar i les escombraries deixant caure la seva orina, com fulles mortes, en murs de lamentacions que s'aixequen al seu pas. En els patis del darrere dorm el submón del fracàs, dels que mai no triomfen, perquè la porqueria embassada pel deliri de diners i el poder sempre se l'atribueixen els pitjors.
Entretodos
La seva expulsió és un presagi a l'inrevés. Un cor inquisitorial teixit per subtils arquitectes santificadors de la riquesa, culpen de malbaratament les gents amarrades als 400 euros. Al seu costat, els que no en tenen, delaten la cruel maquinària obsoleta d'una beneficència que rega la cultura de la llàstima per no avorrir-se'n. La tèrbola cobdícia dels canalles mai és focus de l'angoixa sinó d'una retòrica que pretén dissimular la tremenda lluita de classes, més vigent cada dia: dèspotes il·lustrats argüint la inutilitat de les gents senzilles. Travestismes i filigranes insulten la intel·ligència per dissimular que les fortunes procedeixen d'una injustícia originària que mai ha estat innocent. Per això la història és tan segrestada.
L'aparador de l'esperpent reflecteix anatomies que es transformen en una república de solituds gràcies als vessants ocults de la globalització. I que no piulin... La pobresa que agrada és la que no es queixa. A l'estiu els éssers subterranis afloren com les patates. De vegades, semblen inspirats i ens retornen certa alegria només arrabassada per la mala dita que resa que sempre es foten les mateixes persones. La culpa o la innocència es guanya amb la suor del front.
Algun dia vindran altres generacions per transformar el paisatge i, tant de bo, posin Déu en un compromís quan pilotin amb mà justa les administracions sense detenir-se davant les pròpies derrotes.
La suite del desdesig és el cul més vergonyós del trencaclosques fosc de la injustícia. Mentre uns pessigollegen l'escàndol i ens avergonyeixen amb les seves estadístiques, els altres són acusats de malgastar. Sabem, però, que el terror més gran és la pobresa i que els botxins de feina bruta, no tenen nom.
Participaciones de loslectores
Másdebates
- Campaña del IRPF Renta 23-24: el multón de Hacienda a todos los españoles que no entreguen este documento
- Obituario Muere la periodista Anna Pérez Pagès, rigor y compromiso con la cultura
- Sequía Un vecino de Artés ofrece 1.000 litros de agua que le sobran a la semana gracias a un sistema doméstico que ha diseñado
- Convivencia vecinal Destrozos, puñaladas y "fiestas con escorts" en los nuevos rascacielos de lujo de Madrid: "Me fui por miedo"
- Pódcast Exclusiva Mamarazzis: Iñaki Urdangarin y Ainhoa Armentia, pillados de escapada romántica por Marrakech
- Wout van Aert es duda para el Giro de Italia tras ser intervenido
- Transporte La ‘low cost’ de Renfe aviva la guerra de precios y agita el choque entre Óscar Puente y la francesa Ouigo
- Movilidad Operación salida Semana Santa 2024, en directo: más de 50 kilómetros de colas acumulados en diversos tramos de la AP-7 en Barcelona y Tarragona
- Conflicto en Oriente Próximo Linternas, filtros de agua o anestesia no llegan a Gaza: las trabas de Israel a la ayuda humanitaria para el enclave
- Psicología Siete pasos para pasar del control a la gestión de las emociones