Pessimisme estratègic al terreny de joc

El pitjor de la derrota del Barça a París no és el 4-0, sinó la sensació generalitzada d'impotència per capgirar l'eliminatòria que s'estava transmetent. Aquesta és una de les diferències amb els del Reial Madrid, els qui poden haver perdut 8-0 i de seguida parlen de remuntada, tot invocant Juanito o el que calgui.

Què es comentava en acabar el partit del Parc dels Prínceps? Tot el que envoltava l'equip era qüestionat: l'entrenador, l'ambient del vestidor, la configuració de la plantilla, l'estil de joc... "Amb un altre Barça seria possible la remuntada, amb aquest no!", venien a coincidir els comentaristes.

A l'esport d'elit, el factor psicològic és crucial, doncs afecta directament al rendiment individual i del conjunt. Es pot dir que és la faceta més important que ha de gestionar l'entrenador quan està envoltat de jugadors afamats i adinerats. Un ambient pessimista respecte a les possibilitats de l'equip pot arribar a ser positiu? Si la conseqüència és afeblir la posició del rival per un excés de confiança i, d'altra banda, esperonar l'equip per tal que se senti impulsat a fer pinya per reivindicar-se i emmudir les crítiques, se'n pot treure profit.

El Barça té 90 i escaig minuts per endavant per superar un marcador de 0-4. L'eliminatòria no té encara guanyador. Les possibilitats són minses? I què! L'estadística ni guanya ni perd partits; ni passa o deixa de passar eliminatòries. Tot i que no acostumi a vantar-se, el club ja té experiència de superar reptes extremadament difícils, com l'increïble i memorable partit de Copa contra l'Atlético de Madrid tot just farà 20 anys, amb Luis Enrique com a jugador.

Abstreu-re's de l'ambient pessimista o utilitzar-lo estratègicament, tant és si el que bull al vestidor és l'ànim decidit de posar tota la carn a la graella per superar l'eliminatòria. Això sí, prenent cura de que el PSG no se n'assabenti.