Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

Pessimisme, autoritarisme i Síndrome d'Estocolm

Carles Puigdemont durante una reunión de Govern.

Carles Puigdemont durante una reunión de Govern. / JOAN CORTADELLAS

La percepció política catalana de l'actualitat quotidiana és d'un retrocés en tots els àmbits. La qüestió nacional es troba totalment bloquejada . El colonialisme i l'imperialisme espanyol ho té tot controlat, mitjançant una "democràcia" autoritària que ha causat la mort definitiva de la separació de poders.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

El pacifisme catalanista i independentista es troba totalment esmaperdut; fins i tot, ja estem copsant els primers indicis de la Síndrome d'Estocolm col·lectiva. És molt important tenir present -i s'ha comprovat empíricament- que l'Estat espanyol és neofranquista i molt mentider en el sentit que ha incomplert el principi que es deia, es manifestava, en els anys de terrorisme en el País Basc, segons el qual en absència de violència es podia defensar qualsevol idea política. 

Això s'ha comprovat, amb dolor i angoixa, que era iés completament fals. A més, considero que en un futur pròxim aquesta violència antiga -d'arrel castellanista- es pot incrementar amb la màxima impunitat. També s'ha comprovat que la superestructura de l'Estat espanyol és completament racista i supremacista: encara té incrustada en el seu cervell la mentalitat del "Día de la raza".

Per altra banda, en la qüestió social, la gent del carrer encara va més perduda. El PP i Ciutadans, formen un binomi ultrajacobí i ultraconservador inexpugnable, teledirigit des de l'aristocràcia castellana de mentalitat dels segles XVII i XVIII . A més, aquest binomi reaccionari podríem dir que és l'opció governant més corrupta i, alhora, més dretana i antisocial de tota Europa

En síntesi, ens trobem en un gran atzucac en què no se li veu cap sortida. Veurem en els dies vinents que succeeix amb la investidura del President Puigdemont; però també podria ser que en els mesos vinents s'haguessin de convocar unes noves eleccions (poc lliures) que fessin possible un govern unionista, assimilacionista i neofalangista a Catalunya.

Participaciones de loslectores

Másdebates