La persecució d'Òmnium i l'ANC, retorn al franquisme

Fa 54 anys, el mes de desembre del 1963, la Guardia civil per ordre del règim franquista va fer tancar Òmnium Cultural. Franco no va aconseguir posar a la presó a cap dels seus fundadors, entre ells el meu pare, J. B. Cendrós. Òmnium va instal·lar-se a Paris per continuar la seva obra de seguir treballant per la cultura catalana que els feixistes volien destruir. Aquest sempre ha estat el deliri dels feixistes, acabar amb la cultura i la nació catalana. Han passat molts anys i Òmnium segueix com segueixen, amb un Govern només amb la cara pintada de democràcia.  

Ahir el govern del PP, després d’haver-nos llençat la Policia nacional a bastonejar-nos per votar, ha comés un altre acte indigne, ha empresonat a dos homes íntegres, pacífics i amants de la llibertat, Jordi Cuixart, president de l’Òmnium Cultural, i Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional de Catalunya. Els han empresonat pel que representen i amb ells hi som més de dos milions de persones, segurament moltíssimes més que per dignitat no poden tolerar tanta injustícia.

El feixisme no ha mort, a Espanya hi segueixen governant els descendents del franquisme. Poden empresonar-nos, humiliar-nos, però mai ens prendran la dignitat que ells no han tingut. Serem lliures i la Història els recordarà sempre com uns opressors, no enganyen aquests miserables. Estem al costat dels nostres presos polítics; Espanya, per molt que ens faci, ja ha perdut.