¿Per què l'estiu ens fa despullar de la nostra dignitat i decència?

Avui estava comprant en un hipermercat de la perifèria de Barcelona, però podria haver estat en qualsevol espai multitudinari del nostre entorn durant l’estiu, i m’ha vingut a la memòria Primo Levi, més concretament un fragment del seu llibre 'Si això és un home'. Primo Levi explica (pàgina 60 de la versió catalana de butxaca d’Edicions 62) que al cap d’una setmana d’internament al camp d’extermini d’Auschwitz “l’instint de neteja ha desaparaegut en mi” i serà un antic suboficial de l’Exèrcit austrohongarès, el sergent  Steinlauf, qui l’acabarà convencent que cal rentar-se cada dia encara que no tinguin sabó i eixugar-se amb la jaqueta. Levi afegeix: “Hem d’embetumar les sabates, no perquè així ho digui el reglament, sinó per dignitat i decència. Hem de caminar drets, sense arrossegar els esclops, no pas en homenatge a la disciplina prussiana sinó per continuar vius, per no començar a morir.”

Aquestes paraules sàvies ressonaven al meu cap mentre veia desfilar davant meu persones que vestien pantalons pirata (¡pobres pirates!), samarretes imperi, samarretes amb estampats i frases impossibles, banyadors, banyadors que mostren calçotets de marca, gorres de gairell sota cobert, pantalons estripats a consciència a preus d’or que banalitzen la pobresa i, per sobre de tot, l’estrella de l’estiu: les xancletes, que es fan servir en qualsevol situació i circumstància, sense entendre, al marge de temes higiènics, de seguretat i de salut podal, que un súper no és una piscina o una platja.

Algunes persones adduiran que tot és culpa de les altes temperatures d’aquests dies i que tot està justificat. Però veient els tuaregs, que van vestits amb dignitat i elegància de dalt a baix, no tinc massa clar que sigui una bona excusa. No estic segur que a Barcelona faci més calor que a Tombuctú, per exemple.

Alguns diran que aquest és un discurs supremacista moral; uns altres, que “para gustos colores”, i molts ni se n’adonen del què passa al seu voltant. Però, en tot cas i simplement com a reflexió, recordin les paraules de Primo Levi, que en unes circumstàncies terribles va entendre que sempre hem de mantenir la dignitat humana. El gran Juan Marsé diu en referència a l’educació que s’ha d“incrementar el conocimiento de los valores cívicos, vamos, lo que cuando yo era un chaval llamaban urbanidad: cuál ha de ser la relación que mantengo conmigo mismo, y cuál debe ser mi relación con los demás. Pero estas cosas ya no están de moda. España es un país de cabreros, joder”. Però amb mòbil. Aquest afegitó és meu. Perdoni, senyor Marsé.