No es l'origen o la religió, el problema és de justícia social

Els recents atemptats de suposat caire jihadista produïts a Europa obren novament el debat sobre l'èxit de la integració dels estrangers en les nostres societats. Molts veuen aquests crims com el resultat d'un suposat fracàs de les polítiques d'immigració i acollida, quan la realitat és un altre: l'error és suposar que una persona vinguda de l'estranger ha d'"integrar-se", "assimilant" els nostres costums, la nostre llengua i fins i tot la nostre religió. Suposar que una persona pot considerar-se "integrada" o "assimilada" no és només un despropòsit, sinó una profunda injustícia. Per exemple, un servidor està "integrat" sent profundament ateu en una societat suposadament cristiana? 

No, no hem considero una persona "integrada", encara menys "assimilada" i ni en broma satisfeta de la societat on visc. Més o menys com tots vostès, i com la immensa majoria d'immigrants, vinguin del Marroc, Síria, Andalusia o siguin nadius de vuit cognoms catalans.

La integració, l'assimilació, la multiculturalitat, etc, són conceptes potser políticament correctes, però intrínsecament falsos. Ningú té quatre cultures, té una d'única, mestissa i impura, barreja embogida de tota la història i influències sovint malinterpretades o oblidades. Tenim cultura i orígens pagans, cristians, mahometans, fenicis, anglosaxons, que, barrejats i interpretats, ens han fet com som. I a això li hem de sumar les nostres decisions, tries personals i circumstàncies. 

Per què posem només l'ull en les diferències ètniques?

La diferència no és d'origen, ni de religió ni de llengua. La diferència és d'oportunitats vitals. Qui no les té o no les pot reclamar per una via reconeguda és qui acabarà agafant un fusell o un camió per matar a tothom. És aquí on hem de treballar, per fer un món més just, més respectuós i sí, més integrador. Si no actuem en aquests nivells qualsevol persona agafarà un fusell o un ganivet i farà una nova catàstrofe. Si és d'origen mahometà direm que és un terrorista de l'Isis, i si és un individu que assassina a un amic i a una subdirectora de banc i després es suïcida direm que és un pertorbat.

Els immigrants troben majoritàriament el seu lloc a casa nostre, transformant, això sí, la nostre realitat, com sempre en perpètua evolució. No ens equivoquem. No és l'origen o la religió. El problema és de justícia.

Tota la meva solidaritat a totes les víctimes, a París, Niça, Alep, Bagdad i arreu.