El Periódico

El nou Decret de Nova Planta

DAVID CASTRO

Mariano Rajoy anuncia en la Moncloa el envío del requerimiento a Carles Puigdemont.

Àngel Comas IzquierdoSalou

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Miércoles, 11 de octubre del 2017 - 14:15 h

Segueixo assistint atònit al intent per part del Regne d'Espanya d'actualitzar les lleis del Decret de Nova Planta que ens van imposar ja fa tres segles. No ho anomenaran així, és clar, potser perquè deuen considerar que ja seria excessiu, tot i que és realment difícil arribar a esbrinar què entenen ells per excessiu.

Antigament era clara la manera en què havien d'actuar. Canonades i assumpte resolt. Ara, malgrat els incidents del passat 1-O, s'actua. i s'actuarà, de manera més sibil·lina i maquiavèl·lica. De fet, ja fa temps que aquest procediment es va començar a aplicar, portant al Tribunal Constitucional pràcticament totes les lleis del Parlament català, aconseguint d'aquesta manera bloquejar la possibilitat de legislar, i ara han començat amb l'aplicació de la força de la por, dirigida a les empreses i a la ciutadania.

Però, com algú deia, el diner és poruc i ara hem entrat a la fase d'acolloniment dels grans mercaders catalans, que comencen a fugir i deixen en evidència que tot i el seu origen, a ells només els interessa assegurar els seus propis beneficis, traint d'aquesta manera a la gent que els ha fet créixer. És així com ens ho agraeixen.

Les properes passes seran una posada al dia del famós Decret, que ajustarà les noves competències d'una Catalunya quasi bé sempre sotmesa. Potser il·legalitzaran els partits nacionalistes catalans i permetran només partits lleials davant la passivitat de la UE, entitat tan covarda i inepta com sempre, la vella Europa, a la qual, per raons òbvies històriques i geogràfiques, sempre hem pertangut i que no ha cessat en el reconeixement de nous estats en tota la seva història.

Tots ells saben que una Catalunya independent seria perfectament viable, però, algú pot pensar realment que el Regne d'Espanya es pot permetre el luxe de perdre el 20 per cent del seu PIB? Només de pensar-ho, als poders econòmics europeus se'ls hi posen els pèls de punta, amb la quantitat de milions extres que haurien d'invertir en no deixar caure els nostres amics espanyols; i potser el Regne d'Espanya acabaria convertit en un paratge erm, només sustentat per funcionaris, tenint en compte des d'on ha sortit sempre la seva riquesa principal.

Europa no ens ajudarà, com de costum. Però la història està de la nostra part davant d'aquesta gent tan ufana i tan superba. En el fons ells no guanyaran mai, encara que s'ho pensin.

Participaciones de los lectores

Catalunya, a la deriva

Juan Amaro Martinez Puigcerdà

El 155, contra la convivencia

Henry Ettinghausen La Pera (Baix Empordà)

Una gran cortina de humo política

Guifred Estruch Tarragona, España

¿Cuál es el coste del desplazamiento policial a Catalunya?

Jordi Garcia Angles L'Hospitalet de Llobregat

No, a las imposiciones independentistas

Gianluca Chiarelli Torres Barcelona

L'adoctrinament no hi cap a les aules catalanes

EVA ROMERO BARCELONA

Porto gairebé 20 anys impartint classes de llengua catalana en instituts de secundària. Exercint en localitats on l'única usuària del cata... Seguir leyendo