Necessitem menjadors escolars gratuïts

Deu fer uns 30 anys que a casa nostra rebíem setmanalment de Càritas fruita i llet. Jo era força petit, però és un d'aquells pocs records importants que no oblidaré mai a la vida. Un informe de l'oenegé Educo adverteix que el 2016 un total del 580.000 menors van passar l'estiu sols a casa, un 66% més que el 2009, molts d'ells sense menjar dins la nevera. I fa pocs dies l'Agència de Salut Pública de Barcelona publicava una enquesta on constatava que un 11,1% dels nois i un 10,1% de les noies d'entre 14 i 18 anys d'escoles i instituts de la ciutat de Barcelona diuen que van a classe amb fam perquè a casa no tenen prou menjar. Per la seva banda, també fa pocs dies que la FAPAC posàvem el crit al cel per la proposta del nou decret de menjadors que proposa el Departament d'Ensenyament, on continua contemplant les beques parcials i limita els ajuts al 100% dels àpats de dinar.

Fa 30 anys el nostre país era negligent en assegurar el dret a l'alimentació de tots els menors i avui dia ho continua sent. Els menjadors escolars públics continuen sent, preceptivament, espais no considerats educatius, tot i el seu gran valor pedagògic i de salut, i per tant no són un servei obligatori per a la Generalitat i molt menys un dret gratuït, com sí que ho és l'accés a l'educació, tot i a pesar dels corresponents copagaments encoberts que fem les famílies amb material escolar. Això sí, quan li interessa el Govern s'emmiralla amb Finlàndia per parlar d'allò que pretén fer en matèria educativa, però convertir en universals els menjadors, com fan al país escandinau, no entre en els seus plans.

Només tinc una paraula: vergonya. Els drets a l'alimentació i l'educació són puntals d'obligat compliment de qualsevol país que tingui la pretensió de ser avançat i pròsper. Senyors Puigdemont i Junqueras, no hi ha excusa possible. Calen urgentment menjadors escolars públics gratuïts.