Mundial de MotoGP: Menys demagògia i més nivell tècnic

Voldria fer-li arribar la meva opinió i reflexió a Emilio Pérez de Rozas sobre el seu article l’article 'Cinco aspirantes al título', referent a l’inici del Mundial de Motociclisme a Qatar i el qual manifesta, una altre vegada, la tendència general en el periodisme esportiu cap al desmèrit. Desmèrit com a tendència a treure valor a èxits aconseguits per equips i esportistes, moltes vegades en funció de la samarreta que llueixen. Parlo de frases com “Hi ha qui se’n riu, i amb raó, de molts dels títols conquistats per l’italià Valentino Rossi (...), no hauria conquistat, ni de conya, les set corones de la categoria reina que ostenta”.

Seguint l’article, entenc que el seu objectiu és el d’elevar la dificultat que te aquest mundial, degut al gran nombre de bons pilots i marques que hi participen, finalitat que em sembla excel·lent, però no el mitjà utilitzat. Perquè frases d'aquest tipus en veiem molt sovint a la premsa: “la ventafocs de les semifinals”, “camí de roses fins a la final”... Aquesta manera d’enfocar els resultats d’un equip, restant-li els mèrits, el trobo una falta de respecte i de coneixement alarmant. Una falta de respecte cap a l’equip o esportista campió i també cap a tots els seus rivals. I una falta de coneixement important...

Ha provat mai de guanyar en alguna cosa? Costa moltíssim, has de ser bo, hi ha un munt de factors en joc i els rivals van fins a la última conseqüència... I si ho ha fet, ha provat de tornar-hi? Encara costa més, els rivals evolucionen, es preparen, et coneix i guanyar-te te una motivació extra i tu també pateixes canvis i no tots t'ajuden a créixer. La meva pregunta és si té més valor un mundial de motociclisme el 2017 que del 1957? O una Copa d’Europa guanyada davant el Manchester United és més important que l’aconseguida amb la Sampdoria o l'Arsenal. Crec, rotundament que no.

Una èxit és un èxit. No sóc periodista, però m’agradaria trobar articles més potents a nivell tècnic, que fugissin del sensacionalisme que moltes vegades acaba en demagògia. Perquè vostès, els periodistes, tenen molt poder: informar i generar opinió. I els lectors volem més coneixements.