Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

Morir a Catalunya és molt car

Cementerio

Cementerio / JOAN PUIG

El meu pare va morir fa aproximadament set mesos, a l'edat de 88 anys. Ja feia temps que malaltejava, i poc o molt ja esperàvem que podia ocórrer. El motiu d'aquesta carta és fer una reflexió respectuosa i seriosa sobre els serveis funeraris d'aquest país.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Tot i que el que diré tot seguit pot semblar una broma de mal gust, resulta que morir a Espanya és molt car, ja que no és un servei públic i està privatitzat. Mon pare va treballar fins la seva jubilació a l'Ajuntament de Balaguer, i per ironies del destí, una de les seves tasques era fer el trasllat dels difunts a l'església i al cementiri amb el vehicle corresponent, que era propietat de l'Ajuntament. Els honoraris que la família del difunt havia de satisfer a l'Ajuntament eren raonables, per no dir simbòlics. Però vet aquí que l'empresa privada va veure una possibilitat de negoci, inesgotable si se'm permet la ironia. I en connivència amb els polítics de torn i probablement a canvi de prebendes, van privatitzar el servei.

Consequència: encariment desmesurat del servei. Parlem de preus. Un enterrament amb nínxol al meu poble, que és Balaguer, supera els 5000 euros i si és amb incineració ronda els 2500. Per acabar-ho d'arrodonir, el preu dels enterraments varia moltíssim depenent de la ciutat. Vaig tenir coneixement fa poc que en un poble de la província de Jaén, el nom del qual no recordo, un enterrament amb nínxol costava uns 600 euros, quantitat que em sembla raonable, i el servei era gestionat per l'Ajuntament. Hi ha una institució que s'anomena Comissió del Mercat de la Competència, la funció de la qual és garantir la lliure competència, a efectes, entre d'altres, d'abaratir preus en tota mena de comerç. Doncs crec que no fan la seva feina, i lluny de vetllar pel compliment de les directives de la Unió Europea al respecte, estan absents i no protegeixen els drets dels consumidors. No cal dir que els polítics tampoc fan res al respecte. En fi, quan el director de cinema italià Sergio Leone va titular una de les seves películes "La muerte tenía un precio" va ser profeta, però no a la seva terra.

Participaciones de loslectores

Másdebates