Misèries judicials al 'cas Nóos'

Que baixi del cel, però que es faci justícia. I que la justícia ens equipari en drets, deures i privilegis. Massa sovint, però, la justícia es mostra inútil per als pobres i absent per als privilegiats. El fiscal del 'cas Nóos' s'ha cregut que Cristina de Borbó cuinava i feia de mainadera, i no sabia res sobre què feia el seu marit, malgrat tenir un màster als EUA i el 50% de la societat Aizoon, l'empresa pantalla que feia servir el matrimoni per estafar Hisenda.

La sentència deixa ben clar que o bé el fiscal és beneit o la infanta és tan ignorant que ratlla l'analfabetisme. El cas és que ha quedat absolta del càrrec de cooperadora necessària, només és responsable civil a títol lucratiu. Estem davant d'un cas d'enginyeria judicial de primer ordre. A Urdangarin també li han fet un vestit a mida, dos anys menys de presó i menys d'un terç de multa que al seu soci, Diego Torres, per haver fet exactament el mateix. Serà que Hisenda no som tots, perquè a Urdangarin li pesaven a sobre vuit càrrecs contra la Hisenda pública: falsedat documental, prevaricació, malversació de fons públics i frau entre d'altres.

Si Cristina tingués consciència, s'hauria de repartir la condemna amb el seu marit, ja que tenien, com hem dit, Aizoon al 50%. Per això baixaven la rampa tan tranquils, somrients, dient als mitjans que anaven a defensar l'honor propi, en un gest de fatxenderia i menyspreu a la justícia humana, que a ells no pot castigar-los. Ha faltat la declaració del rei emèrit, que segons Urdangarin va dir abans el fiscal no el fes callar de cop "jo li comunicava tot a ell, el rei, tots els meus projectes". I la de Corinna, que va assessorar Torres sobre com fer-ho per obrir una empresa pantalla a Londres. 

La Casa del Rei està satisfeta amb la sentència, com el PP, PSOE, C's i Miquel Roca, que voldria que tots els qui van dubtar de la innocència de la infanta demanessin perdó -pot estar tranquil, ara no en dubta ningú- i que aquesta sentència és un triomf de la igualtat de la justícia en un Estat de dret. Tot plegat podria signar-ho el Duque Empalmado en el seu millor moment amb Torres, llàstima que amb tanta innocència li ha volat el títol. Potser amb un sol condemnat n'hi hagi prou per expiar els pecats de la Casa Reial, així com amb Bárcenas n'hi va haver prou per expiar tots els pecats d'enginyeria fiscal de PP. El que és segur, i no ho pot sentenciar la justícia, és que ningú dels qui han format part d'aquesta trama és un home o una dona justa. I aquesta sí que és la millor sentència que es pot portar a les espatlles i a la consciència.