Un somriure, la millor medicina

Fa pocs dies vaig patir un petitíssim ictus que, per sort, ha quedat només en un ensurt sense més conseqüències ni seqüeles. Però no és de mi de qui vull parlar, sinó de dues coses relacionades amb aquesta malaltia.

En primer lloc, cal conscienciar la gent que li pot arribar a qualsevol persona en qualsevol moment i que una actuació ràpida pot ser determinant. Per tant, atenció als símptomes (dificultat en la parla, formigueig sobtat als braços...) i no dubteu a anar cap a l'hospital ben ràpid.

En segon lloc, vull agrair i felicitar tot l'equip de l'Hospital Clínic de Barcelona, no només, encara que també, pel tracte cap a la meva persona -no era, ni de bon tros, qui més atenció necessitava- sinó per la humanitat, dolçor i professionalitat amb què treballa, a qualsevol hora i en situacions sovint de màxima urgència i exigència. Quatre dies i quatre nits a l'UCI Intermèdia de la Unitat d'Ictus em refermen la idea que un somriure i una paraula amable són la millor medicina. Per a tot.