"El meu fill té un trastorn mental i addiccions: no l'accepten en cap centre"

El nostre fill té un trastorn mental sever, consumeix alcohol i altres substàncies psicoactives. Te un grau de disminució del 65% per malaltia mental i està incapacitat judicialment.

Donada la insuportable convivència a casa durant anys per la seva agressivitat, les fugides de casa, viure la carrer, i que ens anem fent grans, hem hagut de passar la seva tutela a una Fundació.

Des dels 15 anys ha estat entrant i sortint de centres terapèutics i hospitals mentals. Ha estat a la presó (mòdul psiquiàtric) que és el lloc on ha estat millor: ben menjat, medicat a les hores, sense poder escapar, va començat a dibuixar i fer altres activitats... i sense consumir.

Ara té 27 anys. Viu sol en un pis amb suport (un suport que ell no accepta), no menja a les hores que toca, marxa de casa quan vol, no es pren correctament la medicació, no va al metge quan té hora, no treballa, no pot estudiar, no sap ni el dia que es avui, consumeix, beu, s'aprima... be, el mateix que feia quan vivia a casa. Ara el fan fora perquè fa soroll i els veïns es queixen.

No sabem on anirà a viure. Als pisos tutelats amb altres pacients no el volen perquè és agressiu i no compleix, i s'escaparia, o sigui: és un pacient problemàtic. No el volen tenir ingressat als centres de Salut Mental (ja hi ha estat però li donen l'alta quant en fa alguna) perquè no hi vol ser, s'escapa, és problemàtic. A l'ingressar se li demana el seu consentiment, encara que està incapacitat. Si ell no el dona, un jutge pot obligar-lo a ingressar, però immediatament el criteri d'alta passa als metges, que el fan fora si no col·labora...i, és clar, ell no vol estar tancat, és la seva malaltia, ell no accepta que està malalt...

Fa unes setmanes no el van ingressar al Clínic, tot i que ell duia un informe de la seva psiquiatra del CAP indicant-ho. Hi havia anat per voluntat pròpia i havia protagonitzat un incident agressiu a les mateixes urgències del Clínic. No hi han centres tancats, només la presó. Ho diu la llei. No hi ha més recursos... Què hem de fer? Doncs, esperar que torni a delinquir perquè el tanquin a la presó i estigui ben tractat... O que ens el matin en una de les seves baralles... O que se suïcidi quan tingui un moment de lucidesa i vegi que la seva vida no va enlloc... No hi ha res pels malalts mentals severs, agressius i que consumeixen, (molt malalts)... Esperar que es vagin degradant... Fins a la mort al carrer.

I el pitjor de tot es que el nostre fill no és un bolet, no és una cosa rara, ni una desgràcia puntual...No. N'hi ha molts com ell... I després diuen que la presó està plena de malalts mentals... I si els tractéssim abans? La ràbia es barreja amb les llàgrimes de pena i de impotència perquè ja no sabem què fer.