El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Memòria històrica: "Ascensión té 91 anys i no pot tancar el dol pel seu pare"

AGUSTÍN CATALÁN

Vista exterior de la basílica del Valle de los Caídos, cerca de Madrid.

Lleonard Barrios SanromáCastellar del Vallès

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Miércoles, 11 de enero del 2017 - 14:00 h

Ascensión Mendieta tenia 13 anys quan va obrir la porta de casa seva als que venien a buscar el seu pare per assassinar-lo. El gener de 2016, es va obrir una fosa comuna al cementiri de Guadalajara on es sospitava que estaven les restes del seu pare, Timoteo. L’anàlisi de les restes va demostrar que les del seu pare no hi eren. La cruel realitat és que Ascensión, amb 91 anys, no pot tancar el dol.

Des de la fi de la dictadura els nostres governants s’han omplert la boca amb la paraula ‘democràcia’. Com és què en tot aquest temps, sent tan demòcrates, no han fet gairebé res per tancar el dolor de moltes famílies que no saben on estan els seus familiars assassinats?

Ha calgut esperar fins el setembre del 2016 a que la Generalitat de Catalunya presenti un pla per identificar les víctimes del franquisme i al desembre del 2016 per que el Memorial Democràtic col·labori en la querella argentina contra els crims del franquisme. Aquests dos passos endavant han d’anar acompanyats també de les explicacions dels que ara ens governen. Reprodueixo literalment el peu d’una fotografia d’en Francesc Torres, Premi Nacional de Belles Arts de la Generalitat de Catalunya, de l’exposició ‘A cop d’ull’ (Palau de la Virreina, Barcelona, 2013).

¿Tres imatges procedents del projecte que documenta l'exhumació d'una fosa comuna de setembre de 1936 a Villamayor de los Montes, Burgos, realitzada el 2004. S’hi van trobar 46, tots homes, d’edats entre els 17 i els 70 anys, tots morts per múltiples ferides de bala inclosos els trets de gràcia al cap. També presentaven fractures perpetrades abans de ser afusellats. Els botxins van ser falangistes i guàrdies civils. Aquest projecte va ser realitzat a Burgos per la impossibilitat de fer-lo a Catalunya en dues ocasions: la primera amb Jordi Pujol encara president i, la segona, amb el primer tripartit. En ambdues ocasions el projecte va ser avortat per ingerències polítiques.

En el segon cas, Esquerra Republicana de Catalunya va ser la responsable que no seguís endavant. No es demanaven diners, només permís. Els fons els havia aconseguit als Estats Units mitjançant una Fullbright Fellowship i l’ajut de dues institucions privades de Nova York. La peça completa es va estrenar a l’International Center of Photography (ICP) de Nova York i forma part de la seva col·lecció permanent.

Participaciones de los lectores

Reducir el paro juvenil a costa de perder derechos laborales

Rubén Gil Prado Ripollet

Con una tasa estatal de paro juvenil cercana al 40%, no está de más mencionar el grave problema que esto supone para, por ejemplo, los recién titulados universitario... Seguir leyendo

Matanza de Atocha: 40 años de una semana clave

Miguel Fernández-Palacios Madrid

Sintecho, al abrigo de las iglesias

Blanca Gotor Barcelona

¿Actos antidemocráticos para salvar la democracia?

Carme Forcadell y cuatro miembros de la Mesa de la Cámara catalana han pedido al Tribunal Constitucional que proteja la democracia, pues dicen ... Seguir leyendo

Urge un pacto contra la violencia machista

Rubén Castro Sant Andreu de la Barca

Entrados ya en el 2017, no hay signos que muestren que la violencia de género se reduzca: 600.000 mujeres la sufren ... Seguir leyendo

Records d'un estudiant de Dret en temps convulsos

Xavier Iborra Barcelona

Com a exalumne de Dret, primer a la UAB, 1975-77, i desprès a la UB, Facultad de Dret de la Diagonal, 1977-79, vaig viure moments excepcionals, com la mort del dicta... Seguir leyendo

40 años de la matanza de Atocha: de las balas a las palabras

Cristina Castro Torrejón de Ardoz

Esta semana se cumplirán 40 años de los asesinatos que acontecieron en el despacho de abogados laboralistas de Atocha en 1977. La ... Seguir leyendo

Obama: llums i moltes ombres

Toni Yus Piazuelo Tàrrega

Aparentment, amb el comiat del president Barack Obama s'acaba una era i amb Donald Trump ... Seguir leyendo

"Mi abuelo era cliente de los abogados de la matanza de Atocha"

Mario Martín Lucas Salardú

Mi abuelo fue uno de los clientes del bufete de abogados laboralistas de la calle Atocha que sufrió, en 1977, el atentado que marcó el inicio de la transición españo... Seguir leyendo