El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Memòria històrica: "Ascensión té 91 anys i no pot tancar el dol pel seu pare"

AGUSTÍN CATALÁN

Vista exterior de la basílica del Valle de los Caídos, cerca de Madrid.

Lleonard Barrios SanromáCastellar del Vallès

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Miércoles, 11 de enero del 2017 - 14:00 h

Ascensión Mendieta tenia 13 anys quan va obrir la porta de casa seva als que venien a buscar el seu pare per assassinar-lo. El gener de 2016, es va obrir una fosa comuna al cementiri de Guadalajara on es sospitava que estaven les restes del seu pare, Timoteo. L’anàlisi de les restes va demostrar que les del seu pare no hi eren. La cruel realitat és que Ascensión, amb 91 anys, no pot tancar el dol.

Des de la fi de la dictadura els nostres governants s’han omplert la boca amb la paraula ‘democràcia’. Com és què en tot aquest temps, sent tan demòcrates, no han fet gairebé res per tancar el dolor de moltes famílies que no saben on estan els seus familiars assassinats?

Ha calgut esperar fins el setembre del 2016 a que la Generalitat de Catalunya presenti un pla per identificar les víctimes del franquisme i al desembre del 2016 per que el Memorial Democràtic col·labori en la querella argentina contra els crims del franquisme. Aquests dos passos endavant han d’anar acompanyats també de les explicacions dels que ara ens governen. Reprodueixo literalment el peu d’una fotografia d’en Francesc Torres, Premi Nacional de Belles Arts de la Generalitat de Catalunya, de l’exposició ‘A cop d’ull’ (Palau de la Virreina, Barcelona, 2013).

¿Tres imatges procedents del projecte que documenta l'exhumació d'una fosa comuna de setembre de 1936 a Villamayor de los Montes, Burgos, realitzada el 2004. S’hi van trobar 46, tots homes, d’edats entre els 17 i els 70 anys, tots morts per múltiples ferides de bala inclosos els trets de gràcia al cap. També presentaven fractures perpetrades abans de ser afusellats. Els botxins van ser falangistes i guàrdies civils. Aquest projecte va ser realitzat a Burgos per la impossibilitat de fer-lo a Catalunya en dues ocasions: la primera amb Jordi Pujol encara president i, la segona, amb el primer tripartit. En ambdues ocasions el projecte va ser avortat per ingerències polítiques.

En el segon cas, Esquerra Republicana de Catalunya va ser la responsable que no seguís endavant. No es demanaven diners, només permís. Els fons els havia aconseguit als Estats Units mitjançant una Fullbright Fellowship i l’ajut de dues institucions privades de Nova York. La peça completa es va estrenar a l’International Center of Photography (ICP) de Nova York i forma part de la seva col·lecció permanent.

Participaciones de los lectores

Barcelona, fuerte y luchadora

Irene Roque Ortega Cerdanyola del Vallès

Querido papá,... Seguir leyendo

Todos contra el miedo en Barcelona

Begoña Ruiz García L'Hospitalet de Llobregat

Este viernes a las 12, en la plaza de Catalunya, nos hemos juntado miles de personas con el pesar de los muertos y de los heridos, brutalmente ... Seguir leyendo

No caiguem en el racisme

Jordi Zabala Rubí

Els que hem seguit a les xarxes les notícies relatives a l'atemptat de Barcelona hem pogut veure algunes actituds sorprenents.... Seguir leyendo

Mucho cariño y ánimo desde Madrid

Emilio Sancho Madrid

Desde Madrid todo nuestro cariño y ánimo a Barcelona, y muy especialmente a los que han sufrido la barbarie del execrable atentado y a sus familiares y amigos. Que l... Seguir leyendo

Nuestros valores, más fuertes que nunca contra el terrorismo

Antònia López Barcelona

Y la ola del odio tocó a nuestra Barcelona. Una furgoneta embistió contra la buena gente que paseaba por la Rambla y... Seguir leyendo

Cuando el yihadismo golpea

Jon García Bilbao

14 muertos, 100 heridos y sumando. El atentado ocurrido en La Rambla de Barcelona nos ha pillado totalmente des... Seguir leyendo

Barcelona, t'estimo

Juanjo Sánchez Barcelona

Ayer a las cinco de la tarde, a los barceloneses, a los que amamos la vida y esta singular ciudad, se nos rompió el corazón, se nos quebró el a... Seguir leyendo

Aprendamos a vivir como hermanos

Nasera Kajouai El Prat de Llobregat

Gente que espera que los musulmanes se disculpen por el atentado de la Rambla de Barcelona. ¿Cómo?¿Acaso los vascos ... Seguir leyendo

No deixaré de ramblejar per Barcelona

JOSEP CASSANY Girona

Passejar pels Camps Elisis a París, Bond Street a Londres o la cinquena Avinguda a Nova York és una activitat obligada per qualsevol turista. Deixaré de ramblejar pe... Seguir leyendo