El Periódico

Català de l'Any 2016

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Memòria històrica: "Ascensión té 91 anys i no pot tancar el dol pel seu pare"

AGUSTÍN CATALÁN

Vista exterior de la basílica del Valle de los Caídos, cerca de Madrid.

Lleonard Barrios SanromáCastellar del Vallès

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Miércoles, 11 de enero del 2017 - 14:00 h

Ascensión Mendieta tenia 13 anys quan va obrir la porta de casa seva als que venien a buscar el seu pare per assassinar-lo. El gener de 2016, es va obrir una fosa comuna al cementiri de Guadalajara on es sospitava que estaven les restes del seu pare, Timoteo. L’anàlisi de les restes va demostrar que les del seu pare no hi eren. La cruel realitat és que Ascensión, amb 91 anys, no pot tancar el dol.

Des de la fi de la dictadura els nostres governants s’han omplert la boca amb la paraula ‘democràcia’. Com és què en tot aquest temps, sent tan demòcrates, no han fet gairebé res per tancar el dolor de moltes famílies que no saben on estan els seus familiars assassinats?

Ha calgut esperar fins el setembre del 2016 a que la Generalitat de Catalunya presenti un pla per identificar les víctimes del franquisme i al desembre del 2016 per que el Memorial Democràtic col·labori en la querella argentina contra els crims del franquisme. Aquests dos passos endavant han d’anar acompanyats també de les explicacions dels que ara ens governen. Reprodueixo literalment el peu d’una fotografia d’en Francesc Torres, Premi Nacional de Belles Arts de la Generalitat de Catalunya, de l’exposició ‘A cop d’ull’ (Palau de la Virreina, Barcelona, 2013).

¿Tres imatges procedents del projecte que documenta l'exhumació d'una fosa comuna de setembre de 1936 a Villamayor de los Montes, Burgos, realitzada el 2004. S’hi van trobar 46, tots homes, d’edats entre els 17 i els 70 anys, tots morts per múltiples ferides de bala inclosos els trets de gràcia al cap. També presentaven fractures perpetrades abans de ser afusellats. Els botxins van ser falangistes i guàrdies civils. Aquest projecte va ser realitzat a Burgos per la impossibilitat de fer-lo a Catalunya en dues ocasions: la primera amb Jordi Pujol encara president i, la segona, amb el primer tripartit. En ambdues ocasions el projecte va ser avortat per ingerències polítiques.

En el segon cas, Esquerra Republicana de Catalunya va ser la responsable que no seguís endavant. No es demanaven diners, només permís. Els fons els havia aconseguit als Estats Units mitjançant una Fullbright Fellowship i l’ajut de dues institucions privades de Nova York. La peça completa es va estrenar a l’International Center of Photography (ICP) de Nova York i forma part de la seva col·lecció permanent.

Participaciones de los lectores

Recuerdos del franquismo

Ramon Hernández Cornellà de Llobregat

Conecto el televisor para ver las noticias y me entero de que ha muerto un sanguinario correligionario del dictador Francisco ... Seguir leyendo

Només cal un últim gest d'ETA

Òscar Pujol Badalona

Exigiu gestos a tort i a dret. Que es valori la vostra "audàcia" en dissoldre-us. Que els presos s'apropin a llurs famílies per a rebre el... Seguir leyendo

El fin de la actividad de ETA, algo que celebrar

José Luis Calzada Barcelona

Todos los gobiernos de este país han querido acabar con ETA como el franquismo terminó con el Maquis. El último guer... Seguir leyendo

Sin cita previa, en la cola del DNI

Jordi Catala Forteza Barcelona

1 de abril, 3.40 horas. Creí que sería el primero, pero no, don Gregorio, de 82 años y su silla plegable montan guardia resguardados en el porche de la entrada de Mu... Seguir leyendo

Falta pensamiento crítico en la era 2.0

Isaías Mellado Chito Madrid

No sé si es una verdad incómoda o una verdad evidente, pero hay que ser claros: los ciudadanos de hoy se dejan arrastrar en su mayoría por titulares... Seguir leyendo

Contaminación: ¿Qué hará el ayuntamiento con los coches adaptados?

Jaume Font González Barcelona

Tengo dos amigos discapacitados y los dos tienen vehículos de más de 20 años. Se trata de dos vehículos que, al estar adaptados, tienen un... Seguir leyendo

Bakambu: la mano de la victoria

Ángel Andrés Jiménez Arroyo de la Miel (Málaga)

Mi intención no es cebarme con Bakambu. Evidentemente, su actitud es reprochable, pero el problema es lo generalizados y aceptados que est... Seguir leyendo

Solidaridad contra la pobreza

Ximo Estal Lizondo Port de Sagunt

He leído en la prensa un artículo sobre la pobreza en España y las cifras que indicaba me han dejado helado. Y ... Seguir leyendo