La llengua com a motor de la integració

Exerceixo de voluntari en una entitat benéfica desde la meva jubilació. Una hora, tres dies a la semana, formo part d'un grup de deu persones que fan conversa català-castellà a immigrats adults, complementant una tasca oficial de l'Administració.

Cal destacar tres aspectes que caracteritzen la nostra activitat: les classes es fan en amplis locals parroquials, amb el suport d'una mediadora del mateix origen que la majoria dels alumnes. L'ambient parroquial és el més pròxim, en la seva perspectiva emocional, a les seves mesquites o llocs sagrats; i la mediadora implica una persona amb la qual poden comunicar els seus problemes en la seva llengua.

El tercer factor és la empatia que aporta el personal voluntari que ha vist la necessitat de dotar d'eines d'intercomunicació als nostres alumnes, ampliant-les per que puguin interactuar (a més del limitat àmbit dels seus compatriotes) fent-ho amb persones autòctones per tal que obrin el seu cercle social: veïnat, pares de l'escola dels seus fills, mercat... objectius difícilment aconseguits sense el domini de les llengues del país.

Com a resum, creiem que es la empatia dels voluntaris que ens porta a tots pel necessari camí pràctic de la integració intercultural.