La llengua de Ciudadanos i el càlcul electoral

Veig per la televisió els discursos de la senyora Inés Arrimadas i dels altres líders de Ciudadanos amb motiu del dia de la Constitució i, a l’igual que ja van fer en les seves darreres i importantíssimes intervencions al Parlament de Catalunya, només parlen en castellà.

Evidentment, cadascú parla en la llengua que vol, però quan un és un polític d’un partit que ha nascut amb la defensa del bilingüisme per bandera i com el seu principal signe d’identitat, doncs aleshores adoptar aquesta actitud exclusivament monolingüe en castellà, marginant vergonyosament el català, no és gens conseqüent amb allò que es diu defensar.

Es podria pensar, per exemple, que en el cas del Parlament l’ús del castellà fora una manera de fer de contrapès a l’ús també exclusiu que fan del català la resta dels altres partits, excepte el PP. Però, es dona el cas que quan fan actes en els quals només hi participen ells, tampoc utilitzen gairebé mai el català.    

Aquí, lamentablement, l’únic que val de veritat, com en la vella política, és el càlcul electoral, ja que saben que l’ús del castellà els pot donar més vots tant a Catalunya pel fet de ser la llengua d’ús social majoritari, com també a la resta d’Espanya per la imatge d’espanyolitat que els hi otorga. D’aquí que el gran paladí del bilingüisme, Albert Rivera, ja fa tamps que no parla pràcticament mai en català, traint d'aquesta manera tan l'esperit com la lletra fundacionals del seu partit.