L'instint de supervivència en un accident contra un senglar

Si no es té assegurat l'impacte amb els senglars, a vostè li toca pagar.

Aquí és on es crea la picaresca. Tinc un accident amb un senglar, no m'he fet res, o molt poc, ho declaro com un accident i no dono constància (així no pago). Fins al punt que no faig cap denúncia que hi ha un animal mort o ferit a la carretera. (Aquesta casuística, és la que m'han recomanat per a una altra vegada, en el supòsit que tingui un altre incident, amb un animal de caça). 

Jo vaig topar amb un animal mort en mig del carril pel qual jo circulava (carretera de Piera a Sant Sadurní d'Anoia) i que segons Mossos d'Esquadra de trànsit, sí que algú ho havia denunciat, perquè hi va haver un accident previ, però que segons aquest mateix organisme, el cotxe accidentat podia circular sense cap problema i l'animal havia fugit, sense danys aparents. Però coincideix també, que trucant al 112, i fent la sol·licitud prèvia de trucades realitzades en aquella zona, on hi ha gran nombre de senglars, hi ha una denúncia que hi havia un animal mort en mig del carril i que era de molt mal veure, pocs minuts després de la trucada a mossos.

El 112 va donar avís als Mossos, que després del meu accident sí que van anar a retirar l'animal. Quan vaig parlar amb els Mossos de trànsit se'm va dir que si l'animal fuig, ells no poden anar a perseguir-lo i comprovar si està ferit o no. Clar que no, on aniríem a parar, veure Mossos d'Esquadra corrent davant o darrere d'un senglar, no pot ser. Però qui dóna fe que un animal o altre, després d'un impacte no està greument ferit? Qui dóna fe que aquest animal que ha patit un xoc a una velocitat considerable, no pot caure mort en mig d'una carretera i provocar un altre accident major? Qui respondrà en cas que fos així ? (El 112 diu que ells no, van donar avis als Mossos que és la seva competència).

Després d'un accident, després d'intervenir els Mossos de trànsit i que el 112 rebés un avís d'un animal mort amb molt poca visibilitat, jo vaig esquivar un senglar, envaint el sentit contrari de la carretera on circulava. Els danys del cotxe ja estan en procés de solució. No vam patir un accident frontal perquè aquell no era el moment. Des de trànsit m'han dit que és el pitjor que podia fer, envair l'altre sentit; el millor és atropellar l'animal i més si estava mort. No estem programats per atropellar res, l'instint natural de les persones és la supervivència i esquivar qualsevol cosa. Per tant, sols em resta pensar que els protocols que tenen sobre accidents en aquests casos, potser no són els adequats en quant que no es pot perseguir l'animal ferit, ja que no es pot valorar l'abast de les ferides, per tant és indiferent si es té un accident o no i es dóna avís, l'animal pot fugir i cap problema;  si la societat no ho denuncia com cal mai se sabrà si l'accident que tu has tingut és culpa teva o d'un altre conductor que prèviament ja havia xocat amb ell, i que per desídia o incivisme ha preferit no denunciar i seguir com si res.

En el meu cas, jo he trucat els Mossos i el 112, he fet les fotos de la via, i he documentat tot l'accident per a la companyia per tal de justificar que jo no havia mort l'animal. Si no, un accident més amb un atestat sobre un vehicle que xoca amb un animal sense especificar, perquè tampoc és competència de les policies locals que són les primeres a acudir, si és que cal (en el meu cas van acudir  molt ràpid en aquesta carretera en la que sempre hi ha accidents). Del tema qué s'ha de pagar i a qui, és una altra odissea que no tinc ni ganes de remoure més. De les taxes als municipis perquè les asseguradores reclamin un atestat, per un accident amb cinegètics una altra història. De l'excés d'animals i la manca de control de la població dels mateixos i la manca de batudes, d'aquest tema millor que no parlem.