L'experiència de creuar Barcelona amb bicicleta

Fa anys que em moc per Barcelona amb bicicleta, tant per plaer com per fer els desplaçaments habituals de totes les setmanes. He baixat des de Gràcia fins al mar i tornar, he anat de Sants a Sagrada Família, i darrerament acostumo a anar des de Nou Barris fins a Poble Sec, o a vegades  de la Verneda fins a l’Eixample. Faig entre 10 i 12 quilòmetres per viatge, depenent del dia i del recorregut, que mai és el mateix. I en tots aquests anys han augmentat els ciclistes, així com també ha millorat el servei del Bicing de la ciutat.

Aquesta dada positiva contrasta amb la sensació que, cada vegada, aquest transport és més perillós. Si bé és cert que ara hi ha molts més carrils bici que abans, la majoria d’aquests són carrils de doble sentit en carrers d’un sol sentit. Això fa que els vianants, quan volen creuar, només mirin cap al sentit d’on venen els cotxes. S’ha d’anar molt en compte, tocar el timbre o tenir la mà al fre quan es va amb bicicleta per, per exemple, Comte d’Urgell de baixada.

I això sense comptar amb els cotxes que, en xamfrans, aparquen en doble fila i volen sortir marxa enrere, o els camions que envaeixen el carril bici per complet quan volen descarregar la mercaderia. En els llocs on no hi passen cotxes, com a vora el mar, els vianants i turistes caminen per tot arreu sense mirar si trepitgen o no el carril, el què obliga als ciclistes a passar entre les persones com si fos una cursa d’obstacles. Tot això sense parlar de la quantitat de carrers i zones que encara necessiten carril bici, com per exemple el Passeig Maragall i molts carrers de l’Eixample, i de la pol·lució que t’empasses fent aquest tipus d’exercici per la ciutat.

Tot i així, animo a tothom que segueixi agafant la bicicleta sempre que pugui. La llàstima és que la quantitat de cotxes no disminueixi.