Les olimpíades polítiques

S'apropen eleccions i es nota. S'acaben obres que feia anys que estaven aturades. S'asfalten els intransitables carrers amb fines capes de quitrà barat. S'omplen els carrers de pancartes i cartells amb rostres inflats amb photoshop i els caps de setmana les places acullen campanyes amb activitats per als nens, xocolatades i discursos plens de banalitats.Cada quatre anys és el mateix. Cada partit   incorpora a les seves files cares conegudes i tots s'omplen la boca de compromís, d'igualtat i dedicació pel poble. En resum, de mentides. Fa gràcia com el partit polític que li queden quatre dies per deixar l'alcaldia intenta tapar amb somriures i afables candidats tots els innumerables errors i malbarataments del seu antic cap de llista i actual alcalde. Tot i que també tenim els aspirants d'altres partits polítics que amb prou feines dominen la llengua parlada i no ens volem imaginar com deu ser l'escrita i l'únic que desitgem és que només els votin els seus familiars i pocs més.També es presenten els incansables polítics que fa anys i anys que intenten aconseguir el nombre més gran de regidors, tot i que tothom sap que no en tindran més d'un parell o tres. Finalment tenim els polítics joves que lluiten i defensen segurs els seus ideals per sobre de tots i creuen fermament en ells. I a tot això, hem de sumar-hi els veritables protagonistes, el poble. Igual que els polítics, de votants n'hi ha de tota mena. Per exemple, aquell que vota per inèrcia i per tradició o aquell que vota un partit perquè el cap de llista era el seu metge i per ell és el millor metge del poble (com si la medicina i la política tinguessin a veure), o el   que vota un partit perquè hi milita el seu cunyat que és d'ideologia contrària a la seva. O el que vota un partit minoritari perquè no sap a qui votar. O l'indignat que introdueix una llesca de xoriço al   sobre, creient que és el nou Che Guevara, i l'únic que fa és tocar els   nassos als pobres de la mesa electoral. O els que no voten perquè creuen (i segurament no s'equivoquen) que aquesta democràcia parlamentària és una farsa. O els que no voten perquè no entenen de política. Jo encara no sé a qui votar. A part,   encara no sé ben bé com funciona tot això... El partit que guanyi ¿jugarà la Champions l'any que ve, no?