"Les infermeres són el motor del bon funcionament de les urgències"

Benvolgut senyor Comín, no puc fer res més que contestar-li aquestes lletres en relació a les declaracions que va fer respecte a l'estança dels malalts d'urgències al passadís. Les nostres urgències, igual que la resta del país, pateixen un situació preocupant respecte al tema dels espais. Especialment, com va poder observar en la seva visita al nostre edifici vertical d'Urgències recentment, la nostra realitat diària no deixa de ser, potser la més evident de la ciutat.

Els nostres professionals treballen les 24 hores, patint personalment les mancances d'espai en el desenvolupament de la seva feina, i ho fan d'una manera resignada, d’igual manera que ho fem la resta, i no només per poder treballar en unes condicions desitjables sinó per poder oferir i garantir una assistència de qualitat, que constantment es veu minvada per la manca de intimitat i confortabilitat que ens proporciona l'actual estructura.

Atenem amb el mateix número, amb els mateixos metres quadrats, des de fa més de 25 anys, malgrat una evidència ferma de la necessitat de més boxes d'atenció per aquest augment imparable d'activitat a les nostres urgències.

Més de la meitat de les nostres urgències es relacionen amb malalts de ‘Nivell 3’, amb una complexitat evident, els quals no fan possible una derivació o visita prèvia. Les nostres urgències són la porta d'entrada de més d'un 60% dels malalts del Clínic i malgrat això seguim amb la mancança d'espais.

Aquesta dificultat permet que els malalts esperin ser visitats en espais que no són una sala d'espera. No ho són. Són els passadissos de les nostres petites àrees on han de esperar els malalts.

En cap cas això és decisió dels nostres professionals, que ja fan l'impossible per atendre el més ràpid possible aquelles persones que esperen garantint la seva seguretat.

I sí, si potser algú especialment defensa, garanteix i vetlla per que aquesta persona es visiti dignament dins un box i no a un passadís, són les infermeres. Haig de dir que són motor del bon funcionament d'aquestes urgències juntament amb la resta de professionals. Que s'han adaptat a treballar en aquestes estretes condicions i mantenen l'esperit de treball i priorització del seu primer motiu, el malalt. Els nostres professionals en general comparteixen i defenen aquesta premissa però infermeria és la garant d'aquest criteri.

Com a responsable en part de l'àrea d'urgències, li confirmo que la infermeria no és responsable de deixar un malalt al passadís per vetllar per la seva seguretat. Els malalts estan més segurs dins un box, amb tota la qualitat d'assistència que li podem oferir.

A més, malgrat la nostra realitat i estructura, tot el personal coneix la llei de l'usuari respecte estar acompanyat i intentem garantir-ho sempre que la situació ho permet.

He de dir-li que discrepo totalment de la seva opinió respecte la dignificació de l'atenció a un passadís, que és una situació dramàtica i s'hauria d'evitar en la mida de l'impossible. No es pot naturalitzar aquesta situació i menys, penso, des de la meva modesta opinió, exposar-ho d'aquesta manera. Només cal, viure-ho en primera persona...