Les editorials també tenen el seu Fahrenheit 451

Durant la Diada de Sant Jordi vaig escoltar en una ràdio una informació que em va sorprendre. Deia que les editorials cremen els enormes remanents de llibres no venuts com a solució més econòmica per a desempallegar-se’n. Com és lògic, no m’ho acabava de creure. No podia ser veritat aquesta mena de barrabassada. Segur que els donen a alguna ONG o qualsevol biblioteca, o si més no, en fan paper reciclat, vaig pensar.

Per assegurar-me’n em vaig posar en contacte amb una amiga que té alguns lligams en editorials. Aquests lligams varen confirmar que la informació era certa, que sobretot ho feien així les grans editorials. De la sorpresa vaig passar immediatament a l’enrabiada. És a dir, jo puc ser multat per no posar els papers al contenidor que toca i la indústria editorial pot cremar els llibres tan alegrement? Milers i milers de llibres incinerats com a Fahrenheit 451?

Estic sorprès, enrabiat i un pel catatònic. I la catatonia ve motivada perquè aquesta praxis ha d’estar permesa pels poders públics. Els poders públics que ens obliguen a reciclar, que posen multes per delicte ecològic, que parlen de ciutats sostenibles, que omplen de bicis els espais públics i a més, sembla ser, permeten cremar llibres. Sincerament, no entenc res.