Les (des)igualtat del llenguatge: qüestió d'ignorància

En l'assumpte de la (des)igualtat de gènere, són moltes les veus que advoquen per l'erradicacio del llenguatge masclista, especialment en la seva vessant col·loquial, on es manifesta una injusta tendència a sublimar la masculinitat en detriment de la feminitat.

És així com la valoració que es fa de diferents trets caracterials / conductuals varia ostensiblement en funció del sexe corresponent. Per exemple, quan ell és astut, ella és manipuladora; quan ell és un líder, ella, una manaire; quan ell és audaç , ella és una somiatruites; quan ell és diplomàtic, ella és una falsa; quan ell és temperamental, ella és una histèrica; quan ell és curiós, ella és una tafanera; quan ell és planer, ella és una basta; quan ell inverteix, ella (mal)gasta...

Tanmateix, i sense que serveixi d'eximent, també hi ha clixés feministes esbiaixats, sobretot els que fan referència a la teòrica superioritat de la dona en intuïció, sensibilitat, empatia, pragmatisme, intel·ligència emocional..., el què palesa que ens trobem amb un problema d'ignorància i no pas de cromosomes. Afortunadament, la paraula és el bisturí de lànima; això vol dir que si l'emprem amb cura, és sanadora. Malauradament, si fem el contrari, pot ser feridora. Nosaltres mateixos.