L'atletisme de base, el gran oblidat

La setmana passada l'Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat uns cridaners pressupostos per als pròxims quatre anys amb una partida de 3.325.000 euros destinada a promocionar l'atletisme de base, així com també a potenciar la pràctica d'aquest esport en edat escolar i l'atletisme que s'organitza a través dels diferents clubs esportius. No els titllo de cridaners pels més de tres milions que es pressupostaran durant aquest període, sinó sobretot per les partides a les quals es destinaran aquests diners.

Amb el temps, a nivell autonòmic, s'ha anat desenvolupant una espècie de piràmide on la cúspide, representada bàsicament pel programa ARC (Programa d'Alt Rendiment Esportiu Català) és la receptora d'un percentatge altíssim de la inversió econòmica de caràcter públic, tot i que també insuficient en valors absoluts. Tot això en detriment de la promoció de l'atletisme de base i la potenciació de la pràctica d'aquest esport en edat escolar. Dues mesures imprescindibles per a un esport que, avui, encara és minoritari a Catalunya.

Crec que aquests pressupostos de la ciutat comtal trenquen una mica aquesta dinàmica. Una dinàmica extensible a la majoria dels esports. I si es vol ser ambiciós, es pot trencar amb aquesta dinàmica piramidal extrapolable a molts altres àmbits que han seguit la mateixa tònica: al món cultural, al de la investigació, etcètera. No obstant, crec que aquests pressupostos s'han aprovat des d'una institució inadequada. Com a atleta que entrena a una pista municipal de Barcelona estic content. Com a gironí, estic decebut.

Barcelona concentra bona part de l'activitat esportiva i atlètica que es desenvolupa a Catalunya. Però això no significa que fora de la ciutat no es generin bona part de les sinergies responsables que els aficionats a córrer es multipliquin cada any, malgrat els escassos pressupostos destinats a la promoció de l'atletisme. El problema està en què molta gent, sobretot de fora de la capital, ni tan sols sap què és l'atletisme ni tants d'altres esports minoritaris. Cal un canvi profund en l'educació esportiva.

No es pot pressupostar la casa des de la teulada ni es poden esperar grans resultats d'aquest esport sense la seva difusió i sense un finançament una mica més homogeni a tot el territori. És evident que aquest problema no necessita una resposta a nivell municipal sinó de país.