Inquietud al sector forestal de Catalunya

El debat sobre la necessitat de revisar i reforçar les polítiques dirigides tant a la conservació de la natura com al sector forestal ve de lluny a casa nostra. Escric com a silvicultor i vicepresident del Centre de la Propietat Forestal.

Pel que fa al sector forestal, Administració, privats i ajuntaments sovint topem amb la complexitat que suposa treballar i legislar en un espai que, tot i sent majoritàriament de propietat privada (80%), és un patrimoni que el conjunt del país sent com a seu i on conflueixen molts interessos. Avui en dia la Gestió Forestal Sostenible o el que és el mateix, la cura i l’aprofitament responsable del bosc, va molt més enllà del desenvolupament d’una activitat econòmica. A casa nostra, i a través de plans de gestió que recullen el compromís dels titulars de la finca a llarg termini, integra de forma harmònica i de la mà dels propietaris forestals i pagesos: l’economia, la conservació del medi ambient i el paper social, paisatgístic i cultural que també tenen els nostres boscos.

Cal dir que el camí cap a aquesta forma de treballar --com tot, millorable però en la línia dels països més desenvolupats en temes de sostenibilitat-- no ha estat fàcil, doncs la confluència d’interessos públics i privats fa que en tot el relatiu al bosc (part fonamental del nostre patrimoni natural) sempre hagin estat necessaris amplis consensos per avançar. Un dels més significatius, i arrel del debat per l’aprovació del PEIN l’any 1992, fou la posada en funcionament del Centre de la Propietat Forestal (CPF). Llavors, el Govern va entendre i assumir que propietaris forestals i pagesos havien de ser socis i aliats de les polítiques de conservació i millora de les finques forestals. A través del CPF, Administració i propietaris ens asseiem per desplegar plegats les directrius de la política forestal i també de la biodiversitat i ambientals. Seguint el model d’una agencia, el CPF actua com a administració única, àgil i propera al propietari, doncs a través de les nostres organitzacions hi estem implicats i compromesos en el seu bon funcionament.

És per tot plegat que, després de més de 20 anys de treballar colze a colze amb l’Administració, el conjunt d’entitats que representem majoritàriament el sector (BOSCAT, Consorci Forestal de Catalunya, Unió de Pagesos, JARC) demanem que es replantegi des del començament la iniciativa per la creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Anunciada ja fa un temps pel conseller Rull i que ara, sense que en coneguem el detall i sense debat ni consens previ, sembla que es vol aprovar amb presses al Parlament.

El document que ens arriba a les mans proposa crear una nova agència que, en lloc d’integrar conservació i aprofitament sostenible --objectius bàsics i indissociables que recullen tant les polítiques forestals com el Conveni Internacional de la Diversitat Biològica-- deixa de costat el segon i no planteja aspectes bàsics com la participació de la propietat.

Davant d’això, des del conjunt d’organitzacions que represento al Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal demanem recuperar l’esperit de diàleg que va caracteritzar la creació del CPF i posar al comptador a zero per crear una veritable Agència de la Natura. Una eina potent que incorpori a propietaris forestals i pagesos i que reculli també la feina ben feta durant 20 anys de col·laboració públic-privada per la millora del bosc i del nostre país.