La inhumana negativa d'acollir als refugiats

Una niña afgana, en un campo de refugiados en Horgos (Serbia). / REUTERS / MARCO DJURICA

Les manifestacions en suport dels refugiats celebrades arreu d'Europa han tingut les corresponents rèpliques a les xarxes socials. En elles sovintegen les opinions de persones que, sota l'empara de l'anonimat, al·leguen que amb la crisi no estem en condicions d'acollir a ningú, que no es pot integrar a persones d'altres cultures i religions i que el risc de l'arribada de terroristes és massa gran. Com si les grans empreses i fortunes no declaressin novament grans beneficis, com si el percentatge de població forària no superés en molts dels nostres barris i ciutats el 30% i com si la presència de llops solitaris, radicalitzats a casa nostre, no estigués ja acreditada pel Ministeri de l'Interior. Tot plegat excuses per no complir amb les obligacions més bàsiques recollides en la carta dels Drets Humans de les Nacions Unides. 

Però no pateixin, que tot té solució. A totes aquestes persones, que valerosament han exposat aquestes opinions des de l'anonimat, els proposo públicament una altre forma d'acollida a la que no es podran negar: mentre uns acollim als nostres barris als refugiats a ells els proposo que acullin els cadàvers dels que no han pogut arribar: a les víctimes de les màfies de les xarxes d'immigració il·legal, als que no han pogut fugir i han trobat la mort en la guerra i als que també moren en mans de les policies de fronteres. Així podran complir amb la seva quota de solidaritat sense que cap dels motius que justifiquen les seves pors puguin materialitzar-se. I tots tan contents. Segur que fins i tot el nostre cristianíssim Ministre de l'Interior, senyor Jorge Fernández Díaz, s'hi apunta.