Il·legalitats bones i il·legalitats dolentes

Vet aquí, que s'ha establert en els fòrums polítics i als mitjans informatius una dicotomia entre el que és bo i el que és dolent, sempre és clar en funció dels interessos partidistes de cadascú.

A Espanya el referèndum a Catalunya ha estat rebatut amb lleis, tribunals, mitjans informatius, per partits polítics i associacions defensores de les essències pàtries i de la unitat indissoluble del territori.

Les portades de diaris, de ràdio i televisió són ben explícites, el referèndum de Veneçuela és un crit de llibertat enfront de la intransigència de Nicolàs Maduro, que és un governant totalitari, surten fotografies de noies de bon veure somrient, amb les butlletes a la mà. Mentre, les imatges i títols de les notícies del referèndum català, com més fosques i tenebroses millor, amb títols de purgues, totalitarismes, invitació de Mariano Rajoy a Puigdemont perquè desconnecti del deliri i connecti amb la llei.

En el súmmum de l'esperpent, resulta que hi ha il·legalitats bones com la de Veneçuela i il·legalitats dolentes com la de Catalunya, per ventura la bondat o maldat dels fets ocorreguts o futurs van per barris? Sense el més mínim escrúpol, al mateix fet li donen en un cas el beneplàcit i en l'altra el condemnen, amb tota la fatxenderia tal com raja, sense el més mínim atribut de coherència política, tant se'ls en dóna.

Volen donar lliçons de democràcia, Soraya Sáenz dient que en un país democràtic el Govern de Catalunya no duraria dos telediaris! Però, si realment Espanya fos una democràcia, el Govern espanyol amb els centenars d'imputats per casos de corrupció, no en duraria ni un!