Gerard Piqué, adicte a les polèmiques

Com t’agrada el conflicte, Gerard. No creus que, fins i tot, t’agrada massa? Com quan, gratuïtament, et poses amb l’Arbeloa dient-li “cono...cido” amb una subtilesa que es fa difícil admirar. Com quan alces la veu davant dels teus millors amics, els micròfons. Com quan sobreactues gesticulant de forma exagerada sobre la gespa. Com quan, en plena celebració barcelonista, te’n recordes del Madrid, només per fer mal a l’etern rival. Però després ho justifiques tot dient que tot això forma part del circ del fútbol, de la tradicional rivalitat, de la vida mateixa. Oi, Geri?

Probablement els que et saben estimar t’ho perdonaran tot, tindràs bona premsa entre els culés i el teu entorn t’animarà a seguir essent tu mateix, aquell gran central que diu tot el que pensa (però que, poques vegades, pensa el que diu) i que vol ser president.

A mi m'és igual si jugues millor o pitjor a futbol, per a mi això no significa res. A mi el que m’importa és que les persones siguem conscients de que som responsables del món en el que vivim, de la societat que hem creat. Som conscients que aquesta mena de comportaments contribueixen al conflicte, a la guerra? O, de veritat, penses, que no hi té res a veure?