Com a ciutadana catalana he anat assumint els darrers anys, sobretot després de la retallada de l'Estatut, que el nostre encaix amb el Espanya era impossible en les actuals circumstàncies. La proposta del meu partit de tirar endavant amb el procés m'havia anat semblant engrescadora i fins i tot completament necessària a mesura que els casos de corrupció es feien visibles.
Vaig anar a votar l'1-0 creient que podríem moure al Govern de l'Estat cap a un terreny de negociació que afavorís les aspiracions de Catalunya. La repressió d'aquella jornada em va resultar del tot esgarrifosa i la posterior aplicació del 155 una barbaritat. Ara, veient que no hi ha res a fer davant d'aquesta força i constatant l'escassa ajuda vinguda d'Europa, em pregunto: quin és el camí futur que ens aguaita?