El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Funeràries: Prou de lucrar-se amb el dolor de la mort

VICTOR LERENA

Dos personas cuidan de un nicho en un cementerio de Madrid.

Manuel Monterde SanchezSanta Coloma de Gramenet

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Jueves, 24 de noviembre del 2016 - 10:45 h

La meva mare va ingressar a l'Hospital Sociosanitari Mutuam Güell el 10 de novembre passat. Dilluns 14 moria sense dolor gràcies als remeis pal·liatius que li van aplicar. A les 6.23 hores d'aquell dia em van telefonar per comunicar-me la seva mort. En arribar al centre em vaig adreçar a l'habitació on jeia el seu cadàver i li vaig oferir les últimes carícies i petons de comiat.

Deu minuts després em van donar el protocol de defunció. Una sanitària em va dir que havia de telefonar el més aviat possible al tanatori de Sancho de Ávila (dels Serveis Funeraris de Barcelona) o presentar-m'hi perquè s'enduguessin el cos de la meva mare. Jo li vaig dir que tenim el nínxol a Santa Coloma de Gramenet, on estem empadronats, però ella va insistir rotundament que la normativa diu que, en morir a Barcelona, el cadàver de la meva mare havia de ser recollit per Sancho de Ávila.

En aquell moment de trasbals i pena i davant la rotunditat de les seves paraules, vaig ser incapaç de reaccionar i qüestionar el que em deia. No vaig pensar a trucar a la funerària de la població on tenim el nínxol i on faria la vetlla. Vaig actuar de bona fe i vaig anar a Sancho de Àvila. La meva mare era morta... havia de fer tot el que em deien per ella: taüt, amortallament, trasllat... vaig signar els fulls que em van posar al davant. Tres hores després vaig saber que podia haver triat la funerària que jo hagués volgut, però en aquell moment no sabia res, estava en xoc, 'in albis'.

Tot aquest 'muntatge' m'ha generat un greuge moral i econòmic. Si des de l'hospital m'haguessin informat bé i m'haguessin dirigit a la funerària de la població on avui és enterrada, el cost del seu enterrament hauria estat sensiblement inferior i no s'hauria perdut temps en l'obertura de la capella.

I la pregunta que em faig i us faig a lectors I lectores és: Estem obligats a pagar una assegurança perquè aquestes persones no puguin lucrar-se gràcies al nostre dolor?

No m'hauria imaginat mai de la vida un comiat de la meva mare tan galdós com aquest. Sincerament, no se'l mereixia.

Participaciones de los lectores

La música als vagons del metro, una llauna

Xavier Vidal Barcelona

Des de fa mesos cada migdia i cada vespre pateixo l’atac acústic de diferents músics que es passegen tocant l’acordió i altres... Seguir leyendo

Dejemos el horario en España como está

José Luis Calzada Barcelona

Según tengo entendido, en 1942 se produjo un cambio de hora adaptado al horario alemán por cuestiones de afinidad ideológica. Esto se mant... Seguir leyendo

Debemos llorar

Ignacio Galcerán Barcelona

Un comentario realizado por una jueza de Operación Triunfo me hizo pensar sobre un tema del que poco se habla. La jueza explicó q... Seguir leyendo

Els toros com a símbol de la unitat de la pàtria

Jordi Pausas París

En el seu temps, el rei Carles III, acordat amb el ministre Jovellanos, prohibí les curses de toros, ja que ambdòs consideraven que era un desp... Seguir leyendo

TV-3 y 'los otros'

Pep Caballero Palafrugell

Vaya por delante que estoy totalmente en contra de todo tipo de violencia.... Seguir leyendo

El sinsentido nuclear

Rafael Gutiérrez Amaro Linares

Un niño entierra a otro niño. Desde el 31 de diciembre del 2017 el Papa Francisco ha querido que sea divulgada en todo el mundo la foto histórica de Nagasaki de 1945... Seguir leyendo

España, una falsa democracia que culpa a Catalunya

Claudia Lemus Jacob Esbjerg

Hace más de 10 años que empecé a viajar a España, y tengo muchos recuerdos bonitos de la gente que he conocido en mis viajes por España y sobre todo los dos años que... Seguir leyendo

Cuando no se levantan ni de los asientos reservados de los buses

M. Elena Pérez Arce Barcelona

Diariamente veo incivismo en los transportes públicos. Es una actitud que desprecio y denuncio y que por desgracia cada vez es más usual. ... Seguir leyendo

La utópica justicia independentista

Jaime Rodríguez Soto Cunit

En respuesta a la carta de la lectora Dolors Pania... Seguir leyendo