Eleccions a França: encara no està tot dit

A França, els mitjans han parlat només de 5 candidatures possibles d'obtenir representació i/o passar a segona volta, però en total eren 11, les candidatures. A les candidatures conegudes per tothom, cal sumar a Nathalie Arthauda (del partit d'extrema esquerra 'Lluita Obrera'); François Asselineau (per la 'Unió Popular Republicana', que defensa, com Le Pen, la sortida de França de la UE); Jacques Cheminade (per 'Solidaritat i Progrés', també defensa el mateix); Nicolas Dupont-Aignan (del sobiranista 'Debout La France', un punt mig entre Le Pen i Fillon, també el mateix); Jean Lassalle (pel moviment 'Resistim', defensor dels territoris rurals i d'una ecologia humanista), i finalment Philippe Poutou (pel 'Nou Partit Anticapitalista' d'extrema esquerra).

Han passat a segona volta Emmanuel Macron i Marine Le Pen. El primer es diu de 'centre' (ni dreta ni esquerra), europeista, i davant la reacció de la borsa i l''establishment', sembla el candidat natural de les plutocràcies mundials. En canvi, Marine Le Pen és nacionalista, vol treure França de la UE i l'euro, defensa el proteccionisme econòmic i el control de fronteres i, per això, ara és la més temuda per aquests poders. Si això torna a demostrar que ara el gran enemic del capitalisme global és el patriotisme, per una banda el poble francès majoritàriament ha donat l'esquena al vell 'establishment' bipartidista (un partit únic de facto), i es confirma que l'europeisme llibertí encara resisteix, ha servit per obrir a França i tot Occident un gran debat nacional identitari, cultural, sobre la globalització, la immigració massiva, la permissivitat amb la delinqüència, i el qüestionament de la pròpia Unió Europea, l'OTAN i l'Euro com a eixos principals del capitalisme global (almenys, tal com les coneixem), de tal forma que totes les candidatures polítiques han recollit aquests sentiments per captar electorat.

Però tot i la probabilitat que a la segona volta guanyi el senyor Macron (part del 'sistema'), gràcies a una coalició de 'perdedors' de facto votant a Macron per frenar a Marine Le Pen (tot i ser simples pugnes interimperialistes, però sobre diners no hi ha amistats), l'establishment' farà l'impossible i es resistirà com sigui, però no està tot dit, ja pel paper de l'abstenció d'almenys un 20%, que les 7 de les 9 candidatures de tots colors que no han passat a segona volta i que demanen la sortida de la UE, l'Euro i l'OTAN, incloent la possibilitat que una part de l'electorat del sr. Melenchon (esquerra radical) i d' altres candidatures de dreta pugui anar a parar a Marine Le Pen si segons enquestes un de cada 5 votants de Mélenchon i un de cada 3 de Fillon votarien en aquest sentit? La resposta és a l'aire. En tot cas, la 'casta' ja pot començar a pensar.