Fractura d'húmer en relliscar al carril bici

Sóc a casa de baixa des de fa més d'un mes i en tinc per unes quantes setmanes més. El meu braç esquerre es recupera d'una fractura de l'húmer en tres trossos. Cada dia vaig a rehabilitació un parell d'hores i a casa he de fer-ne una altra de deures. Durant la nit em resulta difícil dormir més de quatre hores seguides. El braç em desperta i he de passejar com un zombi pel menjador de casa intentant relaxar-lo.

Aquestes són les conseqüències de l'accident que vaig patir al carril bici del carrer de Calàbria el passat 13 de febrer. Eren les sis de la tarda i plovisquejava. Baixava en verd pel carril quan un vianant va fer el gest d'intentar creuar en vermell el seu pas. Per prudència vaig frenar i la roda de davant de la bicicleta va lliscar cap a la dreta amb una rapidesa i força que no vaig poder aturar. Vaig parar el cop amb l'espatlla esquerra i d'aquí la fractura de l'húmer.

La qüestió és que el lloc on vaig frenar és una de les catifes taronges que els carrils bici tenen a les cruïlles. És evident que la pintura del carril va ser la que va provocar el meu accident. Em pregunto si em podia haver trencat el coll en lloc del braç i quantes persones cauen els dies de pluja en aquests llocs per culpa de la pintura.

He fet algunes gestions i em contesten de forma defensiva dient que arreu d'Europa es pinten els carrils i que les pintures contenen elements antilliscants. Però gratant una mica més he vist que a Holanda es pavimenten els carrils bici amb un quitrà acolorit que dóna l'adherència necessària a les bicicletes. No és tan difícil, només cal una mica de voluntat perquè els carrils de Barcelona deixin de ser un esport d'alt risc els dies de pluja.