El final d'una gran etapa escolar

Estudiantes durante una prueba de selectividad en la Universidad de Oviedo, el pasado mes de junio. / EFE / JOSÉ LUIS CEREIJIDO

Quan volem parlar de gratitud, les paraules sonen buides, ¿per què? A mi ara em sonen buides perquè les acompanya un adéu. La vida té això, que està dividida en etapes. Això, però, no vol dir que hàgim d'oblidar tot allò pel que hem passat, justament aquestes són les coses valors que ens han forjat com a persones. Cada etapa és un trosset de vida que va definint i modelant a la persona. Cada any deixem i emprenem nous camins, i cada etapa, essent diferent de l'anterior, ens marca per bé o per mal. Jo avui, junt amb moltíssima gent, deixo una gran etapa. Jo avui deixo enrere a totes les persones modèliques que he anat coneixent al llarg dels meus 18 anys, des del professorat de Les Alzines al familiar més llunyà, i emprenc un camí nou, que novament en un futur no molt llunyà pintaré per retornar al meu refugi, l'escola. No existeixen paraules per mostrar la meva gratitud, no existeixen paraules per descriure tot el que he viscut, només ens queda el record, que ens permet reviure els instants més precisos i bonics el vostre costat. Hem d'emmarcar els records, les vivències passades, els errors del passat, que ens permeten no tornar-los a cometre.