"Estic cansada de lluitar contra les barreres arquitectòniques"

Estic cansada, cansada d'estar constantment en alerta i comprovar dia sí i dia també com ens omplim la boca de la paraula diversitat, de com repetim un dia i un altre que estem per defensar-la, i de comprovar que només son paraules buides de fets.

Cansada de no poder escollir anar a veure la pel·lícula que vull  perquè en determinats cinemes i en determinades sales encara tenen barreres arquitectòniques, cansada de la seva falsa comprensió quan els hi faig palesa. Cansada de comprovar quin mercat negre s'està creant en torn a les targes de permissibilitat d'aparcament i cansada de la resposta de  l'Ajuntament al respecte, donant-me les gràcies per l'alerta i convidant-me a col·laborar contra els fraus que detecti.

Estic cansada d'haver anat a l'entrada del col·legi Sant Ignasi de Sarrià  i descobrir que alguna mestra deixa el seu vehicle en una reserva  d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda. Cansada d'aparcar en zones de càrrega i descàrrega i sentir cometaris de tot tipus per part dels treballadors transportistes que, malgrat els hi ensenyo la tarja, no atenen a raons.

Estic cansada de veure escenes com la d'una diputada que anava amb cadira de rodes i a la qual li van haver d' apropar el llibre perquè jurés el seu càrrec perquè unes escales la separaven del lloc on havia d'accedir.

Amb els Jocs Paralímpics de Barcelona '92 es va fer una gran feina d'adaptació de la ciutat, però és l'actitud diària la que ens fa avançar no les promeses electorals ni les filosofades fàcils de sobretaula. Estic cansada d'estar cansada per tot això.