On estan el respecte i els valors al futbol infantil?

Dissabte 28 de novembre, a les 10.00 hores d'un matí esplèndid i assolellat. Acompanyat d'un bon cafè, llegeixo l'interessantíssim article 'Stop pares agressius' just abans que comenci el partit que enfronta el nostre equip, el C.E Moià contra un altre, pertanyent a la lliga de Prebenjamins futbol 7, on juguen nens i nenes de només 7 anys d'edat. Es presenten els equips abans que l'àrbitre xiuli el començament del partit i tots els nens expressen en el seu rostre felicitat,  somriures, il.lusió, innocència i puresa. 

Comença el partit, i al cap de poca estona,  ens quedem estupefactes i amb la sang glaçada quan per primera vegada, en els dos anys que els  nostres fills juguen a futbol, vivim de primera mà l'actitud d'alguns pares de l'altre equip que encaixa perfectament amb el que l'article del diari anomena pares 'cafres' i 'cutres', i a on hi afegiria el qualificatiu d'autèntics maltractadors psicològics i altres que  m'estalvio.Van començar a cridar i a pressionar de males maneres i amb  total falta de respecte,durant tot el partit, als seus propis fills  ("quina vergonya que aneu perdent amb aquest equip tant dolent", "entra-li fort, que no  passi'"..), als nostres nens ("quin porteret aquest que no en para ni  una",...), a l'àrbitre (pressions i crítiques per tot el que xiulava i  amb insults del tipus: "'ets un moro, torna a casa teva"...) i als  entrenadors del nostre equip (comentaris despectius com 'a veure si us  dediqueu a jugar a futbol'). Tot això, amb la complicitat i el silenci  criminal dels altres pares del seu equip.

El resultat és que en acabar el partit, alguns dels nostres fills es  van posar a plorar al vestuari sense entendre absolutament res del que  havia passat. Aquests fets són totalment inacceptables en qualsevol  esport i categoria, però tractant-se de nens de set anys, cobra una  dimensió totalment inexplicable i intolerable. Han pensat en el mal irreparable que estan provocant als seus  propis fills, als nostres fills i a tots els nens en general amb  aquesta actitud? No se n'adonen què amb aquesta actitud i valors que estan transmeten  poden convertir als seus fills, quan siguin més grans,en persones  conflictives, desorientades i frustrades davant de la vida? Un consell a aquests tipus de pares: deixeu  tranquils als nens durant els entrenaments i els partits, i durant  aquesta estona, fiqueu-vos pantalons curts i aneu a entrenar o a  competir a futbol o a qualsevol altre esport, segur que us pujarà  l'autoestima, i d'aquesta manera ja no projectareu la vostra frustració en els nens.

Aquest dissabte vam constatar que l' excel·lent.lent article  publicata al diari descriu una realitat que malauradament es va repetint cada setmana i  que s'ha d' eradicar d'una vegada per totes en bé d'uns infants que  l'únic que volen es passar-ho bé i gaudir del seu esport favorit. En representació de tots els pares i entrenadors del C.E Moià