Escalfor per les víctimes de l'atemptat

Imagino que com tothom, vaig tenir les primeres notícies dels atemptats en un moment imprevist. Ho vaig sentir a la ràdio sortint del gimnàs, on havia anat a perdre el temps, o guanyar salut; no ho sé. Una situació que va quedar relegada a una importància nul·la en ser conscient de totes les notícies que després vindrien. El dolor m'embargà. Dolor per persones que mai he conegut i que no podré conèixer. De països alguns dels quals mai hi seré. Perfectes desconeguts, sacrificats brutal i inútilment per uns adolescents en un altar d'odi. Desconeguts que des d'aquell moment no han abandonat els nostres pensaments.

També he vist el dolor dels familiars i amics dels terroristes. Fins i tot el d'una educadora social que els conegué quan eren nens. També aquest dolor és seu.

Aquesta carta no serà llegida a Canadà, Itàlia, Bèlgica, Portugal, Estats Units ni Austràlia. Tampoc al Marroc. Ni als incomptables estats d'origen dels ferits; però tant és.

Potser dissabte o diumenge veuran en les seves televisions i diaris que volem ser amb ells, compartint el seu dolor, en la mesura que la llunyania pugui fer-los arribar una mica de la nostre adolorida escalfor.