Diversitat funcional: El repte és aprendre a conviure

Malauradament, encara existeix la incomprensió, l'exclusió, el rebuig... de persones amb diversitat funcional, deixant de banda el suport familiar, social, mèdic, social... La veritat és que tots som capaços d'aconseguir grans reptes. 

Actualment, existeix una mirada que transforma les classificacions en etiquetes que estigmatitzen a les persones, això fa que la diferència sigui sinònim de no complir els cànons de 'normalitat' que marca la societat i acaba sent un element de risc, trencant l'equilibri social. La mirada en sentit negatiu exclou altres factors personals o socials que envolten a la persona, com les capacitats i les habilitats. 

Tristament, aquesta mirada culpa a la persona, negant la seva integració dins la societat, això provoca que les persones amb diversitat funcional siguin més vulnerables. El suport cap aquestes persones és dèbil i la persona queda desprotegida, per tant és necessari indagar sobre la millora de l'entorn que dificulta aquest desenvolupament, ja que tots hem de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats. 

Per altra banda, les ajudes per la integració són insuficients i són de vital importància, s'ha d'aconseguir un canvi social, acceptant les diferències i no la discriminació. 

Hem de donar més importància a eliminar barreres arquitectòniques per facilitar el dia a dia, així com la integració de les persones amb diversitat funcional. Només cal passejar pels carrers del nostre entorn per adonar-nos que existeixen molts punts de difícil accés per les persones que fan servir cadires de rodes, també per les persones grans amb mobilitat reduïda. 

Per treballar bé la diversitat funcional no hem de categoritzar o situar a la persona en un patró de 'normalitat', adoptar una actitud de 'normalitat' no vol dir que se solucionarà el problema; suposa tancar els ulls davant l'exclusió i acaba justificant la forma d'actuar de tots. S'ha de promoure la capacitat de l'escolta i de donar resposta a les necessitats individuals i del grup, tot dins el seu context, juntament amb la superació de perjudicis.

L'arquitectura de moltes ciutats i pobles no segueixen un model sostenible i inclusiva. És necessari pensar diferent i trencar barreres que s'han generat en el passat, s'ha d'eliminar les situacions en què el tracte és discriminatori i produeixen dolor a aquestes persones. Aquesta reflexió, aquest canvi de mirada forma part de tota la societat, de cadascú de nosaltres. S'ha de lluitar contra tota forma d'exclusió que dificulta la integració i el repte d'aprendre a conviure.