Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

Diversitat funcional: Fugir de l'estigma

Dos jóvenes con síndrome de Down atienden a los clientes de una panadería en Barcelona.

Dos jóvenes con síndrome de Down atienden a los clientes de una panadería en Barcelona. / RICARD CUGAT

Aquest escrit té la intenció de remoure i tocar la vena reflexiva. Estic convençut que molts de vosaltres ja sabeu què significa la paraula estigma, però pels que no, aquí va: l'estigma és un prejudici, un etiquetatge per classificar alguna persona arran de la seva diversitat o la peculiaritat que el /la diferència del socialment acceptat. Estigma són els anomenats 'bojos', 'subnormals'..., uns qualificatius que mai es corresponen amb la realitat de la persona i que ja predisposa a un col·lectiu o persona. Però quin poder té la gent per decidir i classificar?

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Quan a un esquizofrènic se l'anomena boig se l'està estigmatitzant; quan a una persona amb síndrome de Down se l'anomena subnormal, se l'està estigmatitzant, i així successivament passant per altres menyspreus cap a diverses persones i/o col·lectius.

Tothom parla dels estigmes però, sabeu quines conseqüències poden portar? Seguidament a l'estigma, sorgeix el concepte d'auto estigma: la persona amb certa diversitat funcional crea unes expectatives davant les seves possibilitats, que moltes vegades estan condicionades per l'acceptació social i l'estigma que aquesta crea vers ells. I així es posa uns límits que no són reals.

Per tant, la pròxima vegada que vulgueu dirigir-vos a algú amb una paraula o comentari, repeteixo, socialment acceptat, abans pareu-vos a pensar en la situació de la persona i de les seves possibilitats reals. La idea d'aquest text gira entorn de la reflexió que ens deixem guiar per paraules com empatia i solidaritat i, sense caure en l'error de tractar-nos com a 'pobrecitos', ajudem-nos a tirar endavant, transformem-nos amb possibilitadors i no limitadors.

Recordeu que avui potser no, però demà pots ser tu o una persona propera qui pateixi una esquizofrènia, una minusvalidesa, una al·lèrgia algun aliment, i de ben segur que voldràs que la resta de societat es dirigeixi a ell/ella amb el respecte que es mereix. Recordeu que tots estem dins de la loteria de la diversitat.

Participaciones de loslectores

Másdebates