Distopia sobre la immortalitat

Fotografía Escullera, ganadora del concurso Global Space Balloon Challenge / UPC

¿Es poden reduir els anhels de la humanitat i la nostra història com a espècie a un desig d'immortalitat del cos? Ara es comença a teoritzar sobre una poshumanitat en què cada individu serà immortal gràcies als avenços de les aplicacions mèdiques de les noves tecnologies. Aleshores, en una hipotètica vida eterna en el nostre planeta Terra, ¿caldria tenir una feina? ¿Necessitaríem els aliments tradicionals per mantenir un cos immortal? ¿Tindríem un líder o algú que ens guiés en el nostre viatge inacabable? ¿No ens cansaríem de viure sense preguntar-nos per què vivíem o què significa estar vius? ¿Les emocions i els sentiments es considerarien debilitats o coses indesitjables?

A mi, aquest món feliç de realitats virtuals on el pensament humà només és útil si te aplicació tecnològica em sembla pobre i molt allunyat del llegat que ens han deixat totes les grans ments de la humanitat. M'estimo més recordar els meus morts i no tenir por de la mort, ja que és llei de vida.