'Discapacitat' versus 'diversitat funcional'

Ja no parlem de 'discapacitat', parlem de 'diversitat funcional'; vivim en una societat que presumeix de ser més justa, però el canvi més significatiu que ha fet en referència a aquestes persones és el nom, la manera com dirigir-se a aquest col·lectiu. Sembla que no queda bé parlar de persones discapacitades, però per contra continuen existint voreres intransitables per a les persones amb mobilitat reduïda.Tampoc està bé parlar d'una persona amb una discapacitat mental, però sí fer córrer el rumor amb altres persones de què està boja i en tractament psiquiàtric.

És per aquest motiu que hem de ser molt rigorosos en emprar el llenguatge, amb la finalitat que aquest no sigui discriminatori i ofensiu.

L'ús que fem del llenguatge pot influir molt en com es pugui sentir una persona o col·lectiu. Si parlem d'una persona discapacitada, probablement aquesta se senti així, senti que té manca en alguna de les seves capacitats, i açò pot influir en la forma de viure i com es relacioni amb la gent. Per contra, si entenem que tots som diferents, podrem veure que una persona amb una diversitat funcional té una forma diferent de fer o pensar, però ni més ni menys que qualsevol altre individu.