Discapacitat: cal treballar en sensibilització, acompanyament i integració

En aquestes línies m'agradaria reflexionar sobre un tema social: la discapacitat. No és un tema de la persona que la pateix, ni únicament dels que l’envolten, sinó que és un problema social. I és així perquè a ella van lligades paraules tan importants com sensibilització, acompanyament i integració entre d’altres.

Sensibilització perquè molts de nosaltres, de vegades, no veiem més enllà de la discapcitat; de la manera de caminar estranya del veí o d’uns crits del no res per part d’una dona que va pel carrer. Molts de nosaltres a vegades oblidem el que hi ha, ja no darrere, sinó abans d’això, que és a la persona.

Acompanyament perquè no s’entendrien moltes de les seves vides sense els professionals i la gent que els envolta, que a partir de la formació d’una relació continuada, empàtica i optimista que creen amb ells per lluitar i tractar d’evitar l’exclusió social d’aquest col·lectiu. Aquest acompanyants han d’ajudar  a entendre, a dominar i  a donar recolzament per activar i mobilitzar recursos, capacitats i potencialitats d’aquestes persones.

I finalment, integració perquè aquestes persones, com la resta de nosaltres, ha de conviure en comunitat. I a la mateixa vegada que es modifiquen lleis i s’inventen nous estris per facilitar-nos la vida, hem de facilitar-se-la a ells també. Però no parlo nomes d’arreglar aquelles barreres físiques que són un obstacle o aquells cartells que els obvien, que són factors irrebatibles, sinó de no veure’ls com a una càrrega pública o unes pobres persones que no han tingut gens de sort a la vida. Els hem de facilitar la vida oferint-los rols socials el més semblants possibles als de la resta de gent perquè es sentin que formen part de la comunitat i això comença per obrir els nostres ulls i veure que malgrat tinguin algunes diferències, són  tan útils com nosaltres tot i que potser se’ls ha d’ajudar a trobar el seu lloc corresponent.

“La discapacidad no está en las personas, sino en la mente de quienes dicen estar sanos” (Marithe Lozano).